L'Estany de Banyoles representa un paratge natural on a més de contemplar un entorn paisatgístic extraordinari, podem gaudir d'activitats aquàtiques com ara passeigs en barca, pesca (sense mort), etc.
Aquest llac, un dels llacs més grans de la península Ibèrica, va ser la seu de rem durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Els passeigs pels voltants del llac (a peu o amb bicicleta) també ens permeten gaudir de la companyia de multitud d'espècies d'aus, espectacular vegetació, i la visita d'interessants legats monumentals com l'església de Santa Maria de Porqueres i el barri vell de Banyoles.
Els voltants de l'Estany estan esquitxats de multitud de manifestacions d'interès: escultures, les pesqueres o edificacions instal·lades a flor d'aigua dins l'Estany d'estils variats, etc.
L'Estany és l'origen i el principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. El llac i la seva conca lacustre estan considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un sistema mediambiental d'alt valor. En el 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zonas Humidas de Importància Internacional.
Voltants de l'Estany de Banyoles
Formació de l’Estany i la Conca Lacustre
L’Estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic i es formà en època quaternària (fa 250.000 anys). Els moviments tectònics produïts amb la formació dels Pirineus donaren lloc a la falla de l’Empordà que coincideix amb l’eix major de la zona de Banyoles. A través d’un seguit de fenòmens càrstics posteriors en aquesta zona (erosions pluvials i fluvials que donen lloc a enfonsaments) es formà la zona lacustre.
El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l’actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.
L’origen de les aigües
Molts autors creien que l’origen de les aigües de l’Estany estava relacionat amb pèrdues dels rius Ter i Fluvià. Els estudis de la segona meitat del s. XX, però, demostraren que l’Estany és alimentat de manera subterrània pels aqüífers provinents del nord i l’oest, a la zona de l’Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix) on es filtren i corren a través d’una suposada xarxa subterrània de canals, coneguda com aqüífer confinat.
L’aigua surt a l’exterior a tres nivells diferents i subterranis, formant la coneguda Conca Lacustre: pel Pla d’Espolla-Usall, pels estanyols de Sant Miquel de Campmajor i a l’Estany i estanyols de Banyoles-Porqueres. L’Estany de Banyoles, però, també rep aigua superficial, a través de les rieres naturals d’entrada de les Estunes, Vilà o de les Deus, Marquès, Tanyers, Castellana, Can Morgat i Lió, tot i que només suposen el 10% de les aportacions totals d’aigua a l’Estany.
Font de la Filadora
Veure el mapa del recorregut per l'Estany »
