El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és un dels espais protegits més singulars de Catalunya, ja que es tracta del conjunt de volcans millor conservats de la península ibèrica i el més representatiu de l'Europa continental.
Aquest espai d'uns 120 km2, està molt poblat, viuen prop de 40.000 persones distribuïdes en 11 municipis. El 98% d'aquesta superfície és de propietat privada.
A l'interior hi ha 26 reserves naturals que preserven més estrictament els espais de major interès.
Ermita de Santa Margarida dintre del cràter del volcà
El territori és de muntanya de mitjana alçada que va des dels 200 m als 1.100 m. d'altitud. La situació geogràfica i el clima han afavorit una gran diversitat de plantes i animals en la zona.
El paisatge vegetal de la zona volcànica es caracteritza per la seva diversitat. Els caràcters fisiogràfics de la zona, especialment el clima i el substrat, determinen una transició entre un paisatge vegetal mediterrani, submediterrani i centreeuropeu de caràcter atlàntic.
La flora representada en aquest espai és extremadament rica, a causa de la seva situació i història biogeogràfica, tant quantitativament (s'han identificat unes 1.100 espècies de plantes superiors) com qualitativament (existeixen diverses plantes molt extranyes en el conjunt de la flora catalana), amb un predomini clar de les espècies mediterrànies i centreeuropees.
Gairebé el 65% del Parc Natural està ocupat per formacions boscoses especialment alzinars, roures i fagedes, però també boscos mixts i alisals.
Existeixen 18 itineraris a peu que ens apropen als enclavaments més significatius.
Reserva Natural del Volcà del Croscat
Els materials llançats per l'erupció d'aquest volcà van cobrir una superfície de 20 km2, i van formar un con de 160 m. que ha donat forma a un cràter en forma de ferradura.
Antiga zona d'extraccions mineres amb un tall que permet veure l'estructura interna del volcà.
Reserva Natural de la Fageda d'en Jordà
Aquest bosc de fajos és excepcional perquè creix a tan sols 550 m d'altitud, en una zona plana en els laterals de la colada de lava del volcà del Croscat.
Formes basàltiques de Sant Joan les Fonts i de Castellfollit de la Roca
Aquestes formacions basàltiques són el resultat de l'erosió fluvial sobre diverses colades de lava unes superposades amb unes altres, que a poc a poc van adoptant les diferents formes, entre elles les columnes basàltiques que es poden observar.
Cràter del volcà de Montsacopa
Volcà de Montsacopa
Aquest volcà s'aixeca al centre de la ciutat d'Olot. Presenta un cràter circular de 120 m. de diàmetre i 12 m. de fons. Al capdamunt es troba l'Ermita de Sant Francesc. Als voltants del cràter veiem dues torres de vigilància del segle XIX. Des d'aquest enclavament s'admiren magnífiques vistes de la ciutat.
Volcà de Santa Margarida
Altre dels itineraris accedeix, a través d'un espès bosc a la vora del cràter del volcà de Santa Margarida, amb un cercle d'uns 350 metres de diàmetre.
En el mateix fons del cràter del volcà, enmig d'una extensa prada, pot veure's l'ermita de Santa Margarida, una petita construcció que mostra el seu aspecte idíl·lic sobre un sòl que en temps remots va estar en plena erupció.
Àrea de Xenacs
Al costat de la localitat de Les Preses, parteix un camí que arriba fins al Volcà del Racó, i des d'allí, cap a l'àrea de Xenacs i el Puigrodó (910m) que és un excel·lent mirador de la Zona Volcànica.
Nucli antic de Santa Pau
Interessant nucli medieval declarat conjunt històric-artístic el 1970 on destaquen el seu castell, la seva plaça porticada, la seva església parroquial i el sabor medieval dels seus carrers.
