La visita a aquesta Reserva Natural està marcada amb l'itinerari nº 15 i dura uns 45 minuts.
L'itinerari comença a l'àrea d'aparcament de Santa Margarida, des d'on cal sortir per a poder visitar l'impressionant tall obert per la pedrera del Croscat. Per a això, creuarem la carretera GI-524, d'Olot a Santa Pau i seguirem els senyals de l'itinerari que ens condueixen a l'interior del volcà, al que veiem ja a l'esquerra, encara que des d'aquest primer tram del camí no és visible encara el tall de les pedreres, sinó tan sols la mole del con volcànic.
Paisatge volcànic prop del Croscat
Una vegada depassat el Masnou, a la dreta del camí, veurem uns camps al fons del marge, avui convertits en pastures i cultius, que antany van ser també excavats i posteriorment restaurats. Sobre l'extrem oposat d'aquests camps s'alça el volcà Puig de Martinyà.
De seguida trobem un desviament del camí a l'esquerra que puja cap a ca Passavent, un dels centres d'informació del Parc. Des d'allí, podrem accedir ja a les pedreres.
El volcà del Croscat és el més jove de quants hi ha en la zona volcànica i va tenir dues erupcions: la primera i més important fa 17.000 anys i la segona fa 11.500. Es tracta d'un volcà estrombolià; aquest tipus de volcà que es caracteritza per expulsar de forma moderadament violenta fragments de magma, que reben el nom de piroclastes, i per emetre també magma fluid (lava).
En el cas del volcà del Croscat, aquests fragments van cobrir una superfície de 20 km2 i es van acumular fins a formar un con de 160 m d'alçada.
El seu cràter, la forma del qual s'assembla a una ferradura, no és visible des de cap punt del recorregut i amida 600 m de llarg per 350 m d'ample. A la part superior del volcà, queden encara restes d'una torre de comunicacions del segle passat.
Vista parcial de les graderes
Des del punt central de l'itinerari es pot veure com és un volcà per dintre. Les extraccions de material volcànic (lapilli), que es van succeir durant molts anys, van causar l'esquerda gegantesca que veiem, les dimensions de la qual depassen els 100 m d'alçada i 500 m de longitud.
En català reben el nom de grederes, (greda és el nom local que rep el lapilli). Negre i gris són els colors originals d'aquests materials volcànics que poden adoptar tons vermellosos i ataronjats si sofreixen un procés d'oxidació per efectes de la calor.
Les extraccions de lapilli del Croscat va ser el principal motiu de les mobilitzacions populars que van provocar que el Parlament de Catalunya, aprovés la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa a l'any 1982 . No obstant, fins al 1991, any en el qual la Generalitat de Catalunya va comprar l'empresa explotadora del lapilli, no es van poder parar les excavacions.
Posteriorment, la mateixa Generalitat va expropiar els terrenys de la Reserva Natural i els ha restaurat. Aquesta restauració ha permès superar una zona degradada d'enorme interès científic i pedagògic.
Veure el mapa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa »
