La presència de l'home a Catalunya es remunta al Paleolític, deixant les primeres manifestacions dels seus instruments quotidians, en forma d'utensilis de pedra i ossos tallats que trobem en multitud de jaciments prehistòrics.
Del període Neolític es conserven vestigis de la cultura dels "sepulcres en fossa", i importants pintures rupestres (coves de Cogul i Ulldecona), així com les primeres mostres de ceràmica decorada. La cultura Megalítica, també deixa a Catalunya nombrosos monuments funeraris (menhirs i dòlmens).
Amb l'ocupació de la Badia de Roses (Empúries) pels grecs al segle VII a. de C., s'introduirà a Catalunya una gran quantitat d'expressions de la seva cultura com escultures i ceràmiques.
Les tribus iberes van desenvolupar una cultura que també va deixar importants manifestacions (Ullastret o Olèrdola), i mostres d'objectes ceràmics, de bronze i orfebreria.
L'arribada dels romans a partir del segle III a. de C., suposa per a Catalunya una rica herència d'arquitectura civil i religiosa (Tarragona, Roda de Berà, Empúries, etc), en forma d'amfiteatres, circs, palaus, termes, arcs de triomf, escultures en marbre, mosaics i ceràmiques.
L'arribada del Cristianisme, significarà l'aparició de l'art paleocristià, i l'arribada de pobles estrangers europeus deixarà elements visigots (Terrassa), de diversa índole, de la mateixa manera que el pas de la cultura islàmica (Lleida, Balaguer i Tortosa).
L'art pre-romànic dels segles IX i X (Sant Miquel de Cuixà), i el romànic dels segles XI i XII (Taüll), significarà una esplendor artística sense precedents a Catalunya, amb obres d'arquitectura civil i religiosa, pictòrica i escultòrica.
Els monestirs del segle XIII (Poblet, Santes Creus), i altres majestuoses construccions marcaran el període de transició entre el romànic i el gòtic, que culminarà amb impressionants catedrals (Manresa, Barcelona) als segles XIV i XV.
L'art renaixentista també deixarà la seva influència a Catalunya, igual que el Barroc i el Neoclàssic, tant en arquitectura civil com religiosa, i també en arts decoratives i escultura (Palau de Lloctinent, Seu Nova de Lleida, Llotja de Barcelona).
La revolució industrial del segle XIX suposarà una influència artística notable en arquitectura romàntica i en pintura i escultura (Damià Campeny, Marià Fortuny).
Amb l'entrada del segle XX, i coincidint amb el període d'afirmació catalanista, arribarà l'època del modernisme, amb uns paràmetres estètics extraordinaris, tant en el plànol arquitectònic, com en pintura i escultura (Antoni Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Rusiñoll). El corrent racional del Noucentisme, també deixarà obres de Aristides Maillol, entre altres.
El surrealisme de Joan Miró i Salvador Dalí deixarà un llegat d'obres escultòriques i pictòriques reconegudes internacionalment, de la mateixa manera que els comtemporanis Bohigas, Bofill i Busquets.
El vanguardisme de Tàpies i altres artistes, així com les escultures formalistes de Josep Maria Subirachs, continuen situant a Catalunya, també en l'actualitat, al cap de l'expressió artística.
