La zona de producció de la DO Empordà, situada a l'extrem nordoriental de Catalunya, engloba un total de 48 municipis distribuïts en dues comarques: 35 municipis de l'Alt Empordà i 13 municipis del Baix Empordà, que es delimiten en dues zones separades geogràficament.
La DO Empordà presenta una gran heterogeneïtat de terrenys, que majoritàriament són de textura sorrenca i pobres en matèria orgànica, idonis per a la producció de vins d’elevada qualitat. Generalment són àcids i estan situats des de nivell del mar fins a un màxim de 260m d’altitud.
Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al•luvial, de les zones de muntanya i a les faldes de muntanya, on els sòls són de pissarra i granítics, amb paisatges de gran bellesa.
El tret climàtic més característic i que afecta els conreus és el fort vent del nord anomenat Tramuntana, que bufa amb ratxes que sovint superen els 120 quilòmetres per hora i que té uns efectes molt beneficiosos pel bon estat sanitari de la vinya.
 |
 |
|
Per la seva banda, els hiverns són suaus amb poques glaçades i els estius calorosos, temperats per les brises marines. La temperatura mitjana anual està compresa entre els 14 i els 16ºC. La pluviometria es situa al voltant dels 600 litres anuals. Pel que fa a la temperatura i la insolació, la zona empordanesa es situa en la regió III de la classificació Winkler i Amerine, cosa que la fa idònia per al conreu de varietats de cicle mitjà i llarg, i extraordinària per a l'elaboració de vins dolços naturals.
En conjunt, el clima resulta molt favorable pel bon desenvolupament vegetatiu de la vinya destinada a la producció de vins de qualitat, sense les estridències dels vins meridionals.
L'actual vinyar de la Denominació d’Origen és majoritàriament d’antiga implantació, amb vinyes de més de 30 anys d'edat, circumstància que presenta característiques positives des del punt de vista de la qualitat del producte final ja que és conegut el fet que les vinyes velles produeixen vi de gran qualitat.
 |
 |
|
Paral•lelament en els darrers anys ha sofert una important renovació i millora per tal d'adaptar-lo a les modernes tècniques de conreu i operar un cert canvi varietal.
Pel que fa a les varietats negres domina la Carinyena o Samsó, que constitueix la base de la viticultura empordanesa juntament amb la Garnatxa negra (anomenada a la zona Lledoner). Aquestes varietats tradicionals es complementen amb noves varietats que es van introduint, principalment l'Ull de Llebre, el Cabernet Sauvignon, el Merlot i Syrah.
Les varietats viníferes blanques dominants són la Garnatxa blanca i roja i Macabeu. En molta menor proporció trobem el Moscatell, el tradicional Xarel•lo i, de nova implantació, el Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewurztraminer.
 |
 |
|
