Història
Des dels seus orígens, la vila de Sant Joan de les Abadesses ha estat una vila de cultura. L'important arxiu del monestir, el cançoner trobadoresc, o l'importat llegat arquitectònic així ho demostren. Personatges il·lustres han nascut o han tingut relació també amb la vila per donar-li més relleu.
La vida cultural a Sant Joan encara és activa. Les publicacions de diferents tipus que van sortint any rera any, les activitats musicals, teatrals o de dansa, els cicles de conferències, entre d'altres, en donen fe. L'última aposta de la regidoria de cultura ha estat la inauguració el mes de juliol del Centre de Documentació del Mite del Comte Arnau, que recull tot el material i publicacions que fan referència d'una forma o una altra a la llegenda i la figura del Comte Arnau.
La història de la vila va íntimament lligada al monestir. Aquest fou fundat l'any 887 per Guifré el Pelós, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. Les abadesses van perdurar fins al 1017, any en què van ser expulsades per una butlla papal acusades de desordres, episodi històric que, temps a venir, faria néixer la llegenda del Comte Arnau.
 |
 |
|
| Absis de l'església del monestir | Claustre del monesterir |
Amb la expulsió de les abadesses es van anar succeint comunitats de monjos agustinians i benedictins, que van mantenir i augmentar el prestigi del monestir. La importància del seu arxiu i la troballa del cançoner trobadoresc ens donen fe de la important vida cultural que movia el monestir.
Al redós del monestir es va crear la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de la parròquia de Sant Pol, al barri conegut com El Raval. A mesura que anava creixen la població, es va averar necessari la construcció d'una vila emmurallada de nova planta, la que actualment coneixem com Vila Vella. Es va construir a les terres conegudes com El Vinyal, per haver-hi vinyes plantades. La Vila Vella acollia els gremis medievals, entre els més importants els paraires i tintorers, la plaça Major, centre d'intercanvi comercial, i bells edifics dels que avui encara queden reminiscències en alguna finestra gòtica o alguna portalada.
La vila de Sant Joan va seguir les vicissituds marcades per la història de Catalunya, així va arribar a ser capital carlina, va patir les conseqüències de les guerres contra el francès i va anar canviant la seva fesomia i estructura social amb la industrialtizació. Com moltes altres poblacions riberenques amb el riu Ter, Sant Joan de les Abadesses va conèixer la industrialtizació amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils que aprofitaven la força de l'energia hidràulica per alimentar la maquinària. La vila també va ser pionera en la fabricació del ciment, ja que l'introductor d'aquest material a la península ibèrica va ser un santjoaní. La Ruta del Ferro permet conèixer aquest passat industrial de la població. Actualment, és una vila dedicada a la indústria, expandint-se cap al sector dels serveis, però conservant no obstant explotacions ramaderes, principalment de vaques, que rememoren el seu passat abocat a la terra.
El monestir
Fundat al segle IX per Guifré el Pelós amb la missió de reorgantizar la vall. L'actual construcció data del segle XII. La disposició dels absis respon a una influència occitana, destaquem la seva decoració exterior amb arquacions llombardes, columnes i capitells, alguns dels quals retrobarem a l'interior. Els terretrèmols del segle XV, les diferents revoltes, i les obres posteriors van modificar la seva estructura, recuperada en les restauracions exemplars de Puig i Cadafalch a principis de segle, i Duran i Reynalds als anys 50. Al seu interior es convinen amb harmonia tres estils arquitectònics: el romànic de l'església, el gòtic del claustre i el barroc de la Capella dels Dolors.
El Pont Vell
Construït per primera vegada al segle XII, el terratrèmol del 1428 el va enderrocar i va ser reedificat en estil gòtic. Va ser destruït durant la Guerra del 1936-39 i reproduït fidelment l'any 1976. El camí ral venia des de Ripoll fins al pont, després continuava cap a Camprodon passant per l'Ermita del Prat.
San Pol
Aquesta església romànica del segle XII, dedicada a Sant Joan i Sant Pau, era la parròquia de la vila. Destaca el timà esculpit a sobre de la porta, que representa el Crist flanquejat per Sant Pere (amb la clau a la mà) i Sant Pau. Va patir diferents modificacions arquitectòniques al llarg dels segles. A finals del segle XIX va deixar de ser parròquia. El seu abandonament va portar a una degradació paulatina que va fer optar, en la restauració dels anys 50, per eliminar els elements que s'hi havia anat superposant i deixar la part romànica.
 |
 |
|
| Estàtua del Comte Aranu | Església de San Pol |
Plaça Major
Era el centre d'intercanvi social i comercial de la Vila Vella. S'hi celebra el mercat setmanal des de que el rei Jaume I l'autoritzà. Els edificis que l'envolten són barrocs, però queden reminiscències gòtiques, de l'època de construcció de la plaça.
Palau de l'Abadía
Antic palau abacial del segle XV. En els capitells del claustre es pot contemplar l'escut de l'abat que el va fer construir, Arnau de Villalba. A l'interior es conserva una sala romànica coneguda com la Sala Tosca. En un anacronisme poètic, Joan Maragall va situar en aquest marc la llegenda de El Comte Arnau.
Vila Vella (Casc Antic)
Creada de nova planta al segle XIII, el seu traçat urbanístic la diferencia de la resta de viles medievals. L'entramat de carrers paral.lels i perpendiculars, d'ordre exemplar, respon a l'esquema utilitzat pels campaments romans. Els oficis establerts a la vila s'agrupaven en gremis per carrers, d'aquí noms com el carrer dels Tints o el dels Canonaires.
