L'edifici, d'estil romànic, es va construir el 1.194, sobre el que fou un antic convent benedictí, amb una estructura que imitava la distribució dels banys musulmans, tan de moda per aquell temps.
El 1.294 van haver de reparar-se els greus desperfectes ocasionats pel setge de les tropes franceses de 1.283, i l'establiment va quedar definitivament clausurat en el segle XV.
 |
 |
|
| Apodyterium | Llenterna superior |
L'edifici es va mantenir a partir d'aquest moment en mans privades fins a 1.617, que va quedar a la disposició d'un convent de caputxines que ho va utilitzar com rebost, cuina i bugaderia.
Al segle XIX va començar a popularitzar-se el nom de banys àrabs per a designar-lo, i en 1.929 va passar finalment a gestió pública per a la seva rehabilitació.
La visita comença a la Sala-vestuari (apodyterium). Consta d'un bany central en forma d’octògon amb un baldaquí compost per vuit columnes rematades per capitells esculpits.
Des d'aquesta primera sala s'accedeix al frigidarium o sala freda; a continuació, es passa al tepidarium (sala temperada), que precedeix a la sala calenta o caldarium, comunicada directament amb les calderes (furnus) de l'edifici.
Tepidarium
