El monestir de Sant Pere de Rodes està situat a mig vessant de la muntanya de Verdera, a la part alta de la qual es troben les ruïnes de l'antic castell de Sant Salvador de Verdera o Saverdera. Prop del monestir es troben les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes, vinculat des del principi al monestir i presidit per la seva església dedicada a Santa Helena, important edifici prerromànic.
Vista general del monestir
El monestir s'organitza mitjançant la formació de terrasses en la muntanya, i com era habitual en l'arquitectura monàstica medieval, disposava les seves estructures al voltant del pati central del claustre, el qual, es pot datar del segle XII.
En el costat sud es troba el refetor, que juntament amb les sales del costat oest, són les úniques dependències del monestir que es conserven, mentre que la resta d'estructures, així com les afegides en pisos superiors, es troben en un estat de ruïna pràcticament total.
 |
 |
|
| Vista exterior del campanar | El monestir dominant el mar |
L'església, consagrada en 1022, està situada al nord del claustre en el pis més baix de tot el conjunt. Es tracta d'un edifici de tres naus, de manera que les naus laterals poden interpretar-se gairebé com un prolongació del deambulatori.
Juntament amb l'estructura de la capçalera, l'extraordinària singularitat de l'església de Sant Pere de Rodes consisteix en el sistema utilitzat en els pilars de suport dels arcs i voltes. Aquest tipus, únic en l'arquitectura catalana i sense paral·lels directes coetanis coneguts, consisteix en un doble ordre de columnes que suporten els arcs torals de la nau més pròxims a l'absis, i en un ordre senzill que suporta els arcs formers, els quals tots arrenquen d'un podi elevat.
 |
 |
|
| Interior del campanar | El claustre reconstruït |
D'acord amb diferents autors, l'arquitectura de Sant Pere de Rodes resulta un efecte excepcional que se sembla a construccions clàssiques del hel.lenisme o de l'art romà sense que la proximitat de ruïnes com les d'Empúries ho justifiquin. S'haurà, doncs, buscar el model d'aquestes estructures. La idea de grandesa i poder ens transporta efectivament cap a l'arquitectura carolíngia en un edifici amb una unitat estructural i constructiva que pertany a un art autòcton, molt ric en solucions, hereu de l'arquitectura prerromana del país i també receptor d'influències foranes molt diverses.
És la disciplina escultòrica on millor s'aprecien aquestes influències. Els capitells són una mostra de diferents estils segons J. Yarza, aquests són els millors que van ser realitzats en la Marca en el segle XI.
