La Vall d'Ora, també coneguda com a la Valldora, és un veïnat del municipi de Navès (el Solsonès), situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà. Constitueix una de les nou entitats de població que té el municipi.
Emmarcada per les serres dels Bastets, de Busa i de Taravil, en l'actualitat és un petit nucli disseminat de poques cases i de camps envoltats de boscos de pi roig, alzines i roures.
L'Aigua d'Ora, el riu que en creua el territori, passa pel costat del monestir de Sant Pere de Graudescales, romànica del segle X. Aquest riu dóna força a les moles de dos molins fariners encara actius, que generen electricitat per a tres cases del veïnat.
Guifré el Pilós va morir en una batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida, i els historiadors situen aquesta batalla a la vall d'Ora, on Guifré va ser ferit de mort a la batalla de Valldora. Segons conta una llegenda popular catalana atribuïda a l'historiador valencià Pere Antoni Beuter, sense cap versemblança històrica, fou durant la seva estada a aquest indret quan el rei franc Carles el Calb dibuixà les quatre barres a l'escut daurat de Guifré el Pilós amb la pròpia sang d'aquest, malferit al seu llit de mort.
Aquest seria l'origen, segons la mateixa llegenda, de les quatre barres de la senyera que representen Catalunya. Tanmateix l'esmentat rei morí anys abans que el propi Guifré, aspecte que fa trontollar la base històrica de la llegenda.
Per a reviure els costums i les formes de vida d'altres èpoques, i descobrir importants joies del romànic, sortirem de Solsona per la C-55 que ens acostarà al pantà de Sant Ponç, i a l'església de Santa Margarida de Navès.
Més endavant, seguint el curs del riu Aigua d’Ora i als peus de l'abisme de Busa, es forma una àmplia vall on es troba el monument en record del comte Guifré, a la serradora i molí de ca l’Ambròs, un pont romànic i el petit museu. Seguint el camí, a pocs quilòmetres, l'església de l'antic monestir romànic de Sant Pere de Graudescales, del segle X.
Tornant a Solsona, per la C-26. Visitant l'església romànica i la cripta de Sant Esteve d'Olius, i el cementiri modernista. Total 70 km.
