La vila de Bagà és l’única vila de Catalunya que conserva intacte l’estructura urbana medieval. Fou bastida per Galceran de Pinós als voltants del segle XIII.
En primer lloc, cal aturar-nos a l'Església Parroquial de Sant Esteve, del segle XIV, de planta romànica i factura gòtica, amb una nau central i uns arcs apuntats que comuniquen amb els laterals. En una vitrina, al costat de l'altar major, es pot observar una petita creu bizantina, que té unes inscripcions en grec del s.X o XI.
 |
 |
|
| Església de Sant Esteve | Pont medieval |
També hem de visitar Sant Martí del Puig, una petita església romànica, situada a la carretera de Gisclareny. Però dins de la vila, trobarem Gréixer, un llogarret on descansa l'església romànica de Sant Andreu, o Sant Marc, travessant la carretera del cementeri fins la Collada Grossa, on també trobem una ermita.
La Font de L'Adou és davant l'església parroquial, després de baixar un camí amb molta pendent i, en contrapartida, el Coll de Pal és enclavat a 2.110 metres i és, en l'actualitat, una estació d'esquí a la qual es pot arribar amb facilitat des de l'estació de Bagà.
Sant Joan de l'Avellanet és, avui en dia, les restes d'una església romànica que està situada vorejant el Bastareny, un altre indret digne de ser contemplat per la seva bellesa natural.
Plaça porxada
L’itinerari de caire medieval que proposa l’Ajuntament comprèn: església parroquial de St. Esteve (transició romànic-gòtic), plaça porxada o plaça Galceran de Pinós (conjunt de cases porticades a la planta baixa), recorregut pels carrers de la vila (carrers estrets amb placetes, tot d'aire medieval), Pont de la Vila (medieval de dos arcs) i Palau dels Barons de Pinós.
La numeració del mapa adjunt, és com segueix:
1. Presó vella i Placeta de la Verdura
2. Pati del Forment
3. Placeta de Palau i Ca l’Agutzil
4. Palau de Pinós
5. Plaça de l’Especier
6. Plaça del Rescat de les Cent Donzelles
7. Plaça Galceran de Pinós o Plaça Porxada
8. Cal Solanell
9. Torre de la Portella
10. Església de Sant Esteve. S.XIII i XIV
11. Pont de la Vila. S.XV i XVI
