La plaça de Pius XII (1)
En aquest indret on, segons la tradició, hi havia la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella, va néixer la vila d'Igualada al voltant de l'any mil. Així es fa constar en una làpida situada a terra, al peu de l'esglesia de Santa Maria. Igualada va tenir tres recintes murallats; el definitiu, que configura l'actual nucli antic, és del segle XV. A la plaça de Pius XII destacarem l'edifici modernista de Cal Barrab, amb una singular torre en el xamfrà, obra de l'arquitecte Isidre Gili i Moncunill i les dues de les capelletes exteriors de la basílica, dedicades a Sant Francesc d'Assís i a la Mare de Déu de la O.
Passatge de Sant Miquel (2)
Es tracta d'un dels elements més antics de l'urbanisme igualadí. El carreró, situat dins l'àrea del primer recinte emmurallat, manté el traçat original. El passatge, al qual s'entra a través d'un portalapuntat, porta fins a la plaça de Sant Miquel, o bé fins a un carreró que dóna al carrer de Custiol.
Travessia de Sant Roc (3)
Coneguda també com la Plaça Vella, és possiblement la primera plaça que va tenir Igualada. Està documentada des del segle XIII. El conjunt consta d'uns porxos que cobreixen les voreres i un portal sostingut per arcs escarsers.
Els portals de la muralla (4)
Igualada conserva al passeig de les Cabres dos dels set portals del tercer recinte de muralles de l'antiga vila, que van ser construïdes al segle XV i van subsistir fins al XVIII. Es tracta dels portals d'en Vives i de Gràcia (o de la Font Major). Damunt el primer hi ha una capelleta amb la imatge de Santa Anna. La capelleta del segon és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.
Plaça de l'Ajuntament (5)
És el resultat de la fusió de dues antigues places, que eren separades per una illa de cases situada al mig. L'espai és presidit per l'edifici de l'Ajuntament, una construcció d'estil neoclàssic inaugurada el 1883, que és obra d'Antoni Rovira. Altres elements d'interès d'aquest espai són els edificis de Cal Rovira, Cal Puig de la Plaça, Cal Roure i Cal Riera, a més d'uns porxos de columnes i arcades i una capelleta dedicada a Sant Raimon de Penyafort.
Plaça del Rei (6)
És presidida per la font de Neptú, inaugurada el 1830. L'estàtua, d'estil neoclàssic, és obra de Camià Campeny i simbolitza l'esforç que va representar per a Igualada portar l'aigua des de l'Espelt. L'escultura representa el déu Neptu amb trident i corona, motiu pel qual l'espai es coneix com la plaça del Rei. També hi destaca l'Escola d'Adoberia, un edifici que per les dimensions i les formes, respon a l'estètica pròpia de la postguerra.
Plaça de la Creu (7)
Ocupa l'espai on hi havia l'antiga Capdevila. El recinte és presidit per una font-brollador construïda el 1952, que reprodueix l'estètica barroca del retaule de l'esglesia de Santa Maria. Una altra font, situada el començament del carrer de l'Argent i guarnida amb una escultura de forja, recorda l'antiga capella de la Mare de Déu de la Guia. D'entre els edificis que s'hi han conservat destaca Cal Maco, una construcció modernista de J.Pascuas, que data de 1914. Una de les plantes de l'edifici acull l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada.
Església del Roser (8)
És el lloc on s'hauria produït el prodigi de la suor de sang del Sant Crist d'Igualada, el 1590. L'actual església, construïda en començar el segle XIX, te un portal d'estil neoclàssic amb una capelleta amb la marededéu del Roser i una rosassa amb vidrieres policromades de disseny contemporani. L'interior consta d'una nau única i vuit altars laterals i és cobert per un cimbori a la part del creuer. Al fons del segon altar de la dreta hi ha una pintura i una creu situada a terra, que recorden el lloc de la suor de sang.
Cal Ratés (9)
Situat al carrer de Santa Maria i projectat per Isidre Gili, és un dels edificis modernistes més representatius d'Igualada, construït al començament de segle. La façana principal presenta una barreja d'elements gotitzants. Els capitells de la galeria del primer pis mostren l'evolució d'un roser. En un dels costats l'edifici té una torre-tribuna culminada amb formes de ceràmica groga i vermella. A la façana posterior, a la plaça de Sant Miquel, predomina el maó vist, una bona representació del totxisme modernista.
