Sou a les Valls del Montcau, on es succeeixen valls frondoses, ondulacions amables de les serralades i miradors formats pels altiplans. Terres amb una vegetació i fauna abundant. Aquest paisatge aspre, d'altives cingleres i originals monòlits, recorda el de Montserrat, situat a l'altra riba del Llobregat.
Dins d'aquest marc natural, les Valls del Montcau apleguen els municipis de Mura, Navarcles, Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Fruitós de Bages i Talamanca. Pobles que conviuen en perfecta harmonia amb el medi ambient que els envolta.
 |
 |
|
| Església de Rocafort | Vista parcial de Sant Fruitós de Bages |
Així, Mura és un poble entranyable, documentat a l'any 959, que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places que han crescut a l'entorn de l'església romànica de St. Martí.
A 454 m d'altitud, en ple Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l'Obac, Mura està envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que podreu descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders. Entre places i petits carrerons amb cases típiques de pedra, molt pintoresques i ben conservades, hi trobem el carrer de Camil Antonietti, l'església de Sant Martí, un molí fariner, o l'ermita de St. Antoni. Dins el seu terme es pot gaudir de la presència de antigues masies restaurades en concordança amb l'entorn natural, algunes obrades a les balmes com el Puig de la Balma, i construccions de pedra seca com les barraques de vinya o les curioses tines enmig de la vinya.
Navarcles és un dels pobles del Pla de Bages, a la confluència del riu Llobregat amb la riera de Calders, el constitueixen unes terres fèrtils ocupades ja en temps dels romans. Gaudeix d'un marc de gran riquesa natural que és el llindar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, cosa que el fa especialment encantador i acollidor. A Navarcles es troben gran quantitat de fòssils que ens mostren com fa milions d'anys estava colgat pel mar. El Parc del Llac és un altre atractiu del municipi per passejar-hi o practicar-hi esports. L'aigua esdevé un element principal. Es descobreixen diverses fonts en els petits racons del nucli urbà, on es fa palpable la seva excel•lent qualitat i quantitat. Aquesta aigua prové de la font Calda, brollador localitzat a 5 km de la població. Com a patrimoni arquitectònic és interessant el Pont Vell (segle XVIII), pont de pedra que creua el Llobregat; l'Església parroquial Santa Maria; la Capella romànica de Sant Bartomeu; l'edifici de l'Ajuntament (1912) d'estil modernista i el Mas Ca l'Aguilar. Aigua, natura i patrimoni arquitectònic es barregen en aquest municipi.
El Puig de la Balma al municipi de Mura
A diferència dels altres el Pont de Vilomara i Rocafort està format per dues entitats diferenciades, l'antiga, Rocafort, i la nova, el Pont de Vilomara. El Pont de Vilomara, cap de municipi situat a la part baixa entre la riera de Mura i el riu Llobregat, rep el seu nom de l'imponent pont medieval de la població. Obra gòtica de 9 arcs i 130 metres de llarg. La seva tradició industrial, iniciada amb les fàbriques de filats de les ribes del Llobregat que continua avui, l'ha convertit en un dels pobles pioners en la innovadora indústria del reciclatge. Rocafort, situat en un turó a la part alta del terme a 421m d'altitud, domina la vall de Nespres. Antigament havia estat el nucli principal de la població i conserva el caràcter particular i senzill de les seves cases de pedra. Del conjunt, destaquen l'església parroquial de Santa Maria, finals d'època gòtica; i la casa museu, casa típica del poble restaurada i condicionada pel públic. Als voltants hi trobem masies emblemàtiques i les peculiars tines enmig de la vinya que són testimoni directe de l'activitat vinícola del s. XVIII i XIX.
Al mig de la Catalunya Central, a la dreta del riu Llobregat, es situa Sant Fruitós de Bages, documentat a la primera meitat del segle X i amb una extensió de 22,14 km2. Fruit de l'agregació de diferents parròquies-Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle, Sant Fruitós de Bages i Santa Maria de Claret-. Una passejada dins del municipi ens permet gaudir d'un nucli urbà històric que conserva un caràcter medieval viu, on destaca l'església parroquial de St. Fruitós de Bages, i també d'un paisatge urbà modern i industrial. Barrejats amb zones verdes sorprenen una infinitat d'esglésies disperses en el territori, de les quals el monestir de St. Benet de Bages el monument més emblemàtic.
Vista general de Talamanca
Finalment, Talamanca constituït per un petit nucli de carrerons empedrats, s'estira al llarg d'un tossal de la serra de Rossinyol sobre la carretera de Navarcles a Terrassa. Gràcies a la seva localització a 552 m d'altitud té petits racons singulars i bones vistes per tots cantons. Al centre històric, s'erigeix el castell de Talamanca, que en tenim notícia des del 965 i l'església de Santa Maria, del segle XII. Amb una passejada es pot apreciar els portals adovellats o amb llindes de pedra de les cases que l'envolten, datades entre 1621-1861, totes elles construïdes amb pedra i coberta de teula. Més enllà del nucli urbà, és tangible la presència humana en els testimonis com les masies, algunes d'elles documentades ja al segle X, l' impressionant conjunt de tines anomenades Les set tines del s. XIX, que destaquen per la seva singularitat i bon estat de conservació; així com una sínia a la vora de la riera de Talamanca i a prop del Molí del Menut.
Com hem vist, Les Valls del Montcau han estat poblades des de temps antics, tot i que els assentaments permanents es consolidaren durant l'edat mitjana. Des de llavors l'home ha viscut en harmonia amb el medi natural i l'ha convertit en un paisatge d'una personalitat incomparable.
