L'orígen del terme de Santa Maria d'Oló es remunta a més de mil anys i s'ha anat formant al voltant del seu castell del segle XI.
Encara que actualmente el castell d'Oló ha anat quedant integrat en les cases veïnes, hom pot intuïr una de les torres tot i haver estat també reconvertida en vivenda. Malgrat tot, la vista de la població sobre el turó es bastant evocadora. En el conjunt destaca especialment l'eglésia de Santa Maria, de orígen romànic, construcció part gòtica i part barroca, i amb dos importants altars barrocs, el major dels quals dedicat a la Mare de Déu Assumpta és del segle XVII.
Per tot el terme podem trobar, entre les arbredes, les pastures de bestiar boví i els camps de cereal, un seguit d'ermites romàniques, algunes pertanyents a diferents masies, que poden proporcionar-nos una interessant passejada cultural en un entorn tranquil.
Tot i que el recorregut a la majoria de les ermites discorreix per una pista en bon estat per als vehicles, pot resultar interessant recòrrer a peu molts dels trajectes ja que es tracta d'una zona plana i de pas agradable, marcada a més en tot moment pel sender GR-177 que discorreix per l'antic camí ral al poble de l'Estany.
Ermita de Santa Creu de la Plana
Sant Feliuet de Terrassola
Església totalment restaurada consta documentada des de l’any 927, és un edifici de dues naus paral·leles amb dos absis. En el segle XIII s’hi afegí una massissa torre quadrada que serveix de campanar. Les dues naus són separades per tres grans arcs sobre pilars dels que arrenquen els arcs torals que reforcen la volta. La restauració es féu l’any 1970.
Sant Jaume de Vilanova
Sant Jaume és una església sencera, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 mts i sobresurt a llevant l’absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l’absis està decorat amb arcuacions llombardes, pròpies del segle XI, època que cal datar l’església. L’interior presenta una volta simètrica com una petita cúpula en la qual hi ha quatre fornícules. Pel cantó de Ponent, resta unida al Mas Vilanova del Plà que li dóna el nom. L’any 1930, el propietari encarregà la restauració a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Sant Vicenç de Vilarassau
Situada al costat del Mas de Sau, es troba aquesta església de Sant Vicenç de pur estil romànic del segle XI que centrà l’activitat parroquial d’aquelles contrades. El conjunt de l’església, enlairada respecte al mas, està format per una nau rectangular i un absis semicircular, ornats exteriorment amb les arcuacions llombardes i lesenes pròpies del primitiu art romànic català. El Campanar d’espadanya doble és situat a la cara frontal de l’edifici on també hi ha el portal. A l’interior, separant la nau i l’absis, hi ha l’arc triomfal.
 |
 |
|
| Església parroquial de Sant Joan d'Oló | Ermita de Sant Vicenç de Vilarassau |
Santa Creu de la Plana
Documentada l’any 1175 quan els nobles Pere d’Oló i la seva muller Dolça feren testament. Situada en una gran planúria d’on agafa el nom, té una nau rectangular amb porta a la cara frontal, on també hi ha l’espadanya i acaba amb una absidiola semicircular llisa. A la façana hi ha un finestral de creu i un altre en el lateral de migdia. Aguanta el mur un contrafort de pedra. Antigament s’hi feia una processó i es beneïen els camps propers.
Sant Miquel d'Oló
Capella d'estil rural, data del segle XVII. Feta d'una sola nau rectangular i absis semicircular llis, amb una finestra d'esqueixada doble. En el mur frontal hi ha una altra finestra que dóna llum a la nau. Des de 1936 resta abandonada i en molt mal estat. Per anar-hi: sh'a d'agafar el camí ral que va d'Oló a l'Estany i no deixar-lo fins que es veu la Masia de Sant Miquel.
Ermita de Sant Jaume de Vilanova
Església parroquial de Sant Joan d'Oló
En l’església parroquial de Sant Joan d’Oló s’han conservat tres retaules: El major, dedicat a Sant Joan Baptista, també és una obra de l’escultor Pau Sunyer (com el de Santa Maria d’Oló). La construcció del retaule està documentada a partir de l’any 1660 i, per tant, és una obra anterior al retaule major de Santa Maria d’Oló. El més remarcable del retaule de Sant Joan d’Oló és el monumental sagrari – expositor, un dels pocs testimonis d’aquest element conservat in situ. Les sis teles pintades són d’autor desconegut. L’església està adossada per un costat a la rectoria i per l’altre al cementiri. Al davant encara s´hi conserva el comunidor, lloc on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades. És l’únic comunidor que es conserva en el terme de Santa Maria d’Oló.
Sant Joan Vell
Antiga parròquia de Sant Joan d’Oló, s’aixeca sobre un turó prop del Mas Armenteres, a tocar de la Riera d’Oló. L’església es troba esmentada des de l’any 1081 i el 1136 va adquirir la condició de Parròquia. Avui tan sols en resten els murs, sense volta i una part d’absis. La seva funció parroquial fou abandonada el 1643 quan s’inaugurà la nova església dalt del pla.
