Pel nostre territori - Articles

Bé sigui per curiositat, bé per devoció cristiana o, simplement per saber quan ens toquen les pròximes vacances, suposo que més d'un s'haurà preguntat en alguna ocasió per l'aparent aleatoriedat d'algunes de les festivitats del calendari eclesiàstic.

Si bé és cert que en alguns anys gaudim de la Setmana Santa a l'abril i en uns altres al març, i a més mai sabem la data exacta del carnestoltes fins que es publiquen oficialment els calendaris de l'any en curs; no és menys cert que la raó d'aquesta mobilitat no obeeix de cap manera ni al capritx ni al sorteig de cap estament.

Efectivament, l'obtenció de les festes mòbils del calendari eclesiàstic es basa en raonaments i càlculs que, implantats per l'Església catòlica, es fonamenten en dilatats coneixements científics i astronòmics aplicats a la història i vida de Jesucrist.
 

Una mica de història
El calendari actual procedeix de l'antic calendari romà reformat per Julio César, (calendari julià), a l'any 46 abans de Crist, a proposta d'un astrònom d'Alexandria anomenat Sosígenes, qui, amb la finalitat d'adequar el calendari a l'any astronòmic, basat en el cicle de les estacions (rotació de la terra entorn del sol), va introduir una jornada afegida al mes de febrer anomenada "bis-sextus" cada 4 anys. Amb això, la durada mitja de l'any civil era de 365,25 dies, xifra més acord amb l'any astronòmic real (365,242 dies), però encara sensiblement inexacta.

L'error acumulat, que a la fi del segle XVI era ja d'uns 10 dies, va provocar la necessitat d'un nou ajustament que va portar a terme el papa Gregorio XIII en l'any 1582 amb l'ajuda dels germans Lelio i del jesuïta alemany Clavius.

Aquesta reforma, que va donar lloc al calendari vigent en l'actualitat o calendari Gregorià, va suposar la supressió de deu dies al mes d'octubre de 1582 amb la finalitat de fixar l'equinocci de primavera el 21 de març en comptes del 11 del mateix mes, al qual es produïa fins llavors.

Per altra banda, va restablir la concordança i va evitar futures derives eliminant certs anys de traspàs (l'últim any de cada segle només serà de traspàs si el seu nombre és divisible per 400).

L'Església ja havia instaurat tot un seguit de festivitats commemoratives que traslladaven la cronologia del Nou Testament al calendari.

Moltes d'aquestes festivitats com la Nativitat (25 de desembre), l'Epifania (6 de gener), l'Assumpció (15 d'agost), la Inmaculada Concepció (8 de desembre), i altres dedicades a diversos sants rellevants, van ser incloses com dates fixes independentment del dia de la setmana que coincidissin.

Però una sèrie de commemoracions van quedar subjectes a una mobilitat al calendari determinada a partir del Diumenge de Resurrecció, per ser considerat aquest com el fet de major importància i per tant utilitzat com a base pel càlcul.

Així doncs, a partir del Diumenge de Resurrecció es calculen les altres festes de la següent manera:

Es fa notar que tant l'Ascensió com el Corpus coincidiran sempre en dijous, i és que com encara resa la rima :

Càlcul del Diumenge de Resurrecció.
Ja tenim coneixement que les festivitats mòbils del calendari eclesiàstic, es dedueixen totes a partir del Diumenge de Resurrecció. Ja podríem ara establir amb l'antelació desitjada, per exemple, quin dia correspondrà a la festa del Corpus, típica a moltes localitats del país. Però si no sabem quin és el mètode de càlcul del Diumenge de Resurrecció, i en què està basat, no ens serveix de molt.

Recordem que en 1582, Gregorio XIII va acomodar el calendari al equinocci el 21 de març. No va ser per atzar, ja que això forçava necessàriament que la Resurrecció coincidís sempre a la primavera.

Efectivament, el Diumenge de Resurrecció té l'obligatorietat de ser el primer diumenge després del primer pleniluni després del equinocci vernal. És a dir, el diumenge immediatament següent a la primera lluna plena que existeixi després del 21 de març.

Per al seu càlcul, l'Església va elaborar el Nombre Aureo (Aureo Número fins al s.XIX), que relaciona els períodes del cicle llunar i la diferència existent entre l'any llunar i l'any solar (Nombre Epacta). Aquesta relació o Nombre Epacta també és el anomenat cicle de Metón (astrònom Grec s.V a.C).

El Nombre Epacta són els dies de la lluna nova de Desembre que té el dia 1 de Gener, amb un error màxim d'un dia. Efectivament, cada 19 anys , es repeteix un cicle de 19 Nombres Aureos per als quals , una lluna plena determinada coincidirà sempre en data, amb una altra d'idèntic Nombre Aureo.

El Número Aureo es calcula dividint l'any que es tracti, entre 19 , i a la resta sumar-hi 1, (P. Ex. 2000 tindrà el N.A.= 6).

S'ha elaborat una taula amb dades llunars conegudes i pot utilitzar-se com a referència pel càlcul de la primera lluna plena posterior al 21 de Març i per extensió, del dia exacte del Diumenge de Resurrecció.
 

Per tant, si l'any 2000 té per Nombre Aureo el 6, segur que la primera lluna plena posterior al 21 de Març es veurà el 19 d'Abril, dimecres, després el Diumenge de Resurrecció serà el 23 d'Abril.

Altres exemples:

Per a l'any 2001, tenim un Nombre Aureo de 7 ( 2001/19 llança una resta de 6 , i llavors 6+1=7 ). El Nombre Aureo 7 ens indica que la primera lluna plena de primavera es produirà el dia 8 d'abril que és diumenge, llavors el primer diumenge després d'aquesta efemèride serà el dia 15 d'abril que correspondrà al Diumenge de Resurrecció.

Per a l'any 2005, tenim un Nombre Aureo de 11 ( 2005/19 dona una resta de 10 , i llavors 10+1=11 ). El Nombre Aureo 11 ens indica que la primera lluna plena de primavera es produirà el dia 26 de març que és dissabte, per tant el primer diumenge després d'aquesta efemèride serà el dia 27 de març que correspondrà al Diumenge de Resurrecció.