CATEDRAL DE SANTA EULÀLIA DE BARCELONA
La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia (també anomenada, en lloc de catedral, Seu) és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'Arquebisbat de Barcelona.
La catedral actual es va construir durant els segles XIII a XV sobre l'antiga catedral romànica, edificada al seu torn sobre una església de l'època visigoda a la que va precedir una basílica paleocristiana, les restes es poden veure al subsòl, al Museu d'Història de la Ciutat. La finalització de la imponent façana del mateix estil, però, és molt més moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric-Artístic Nacional
Està dedicada a la Santa Creu des de l'any 599 i es va afegir a partir de l'any 877 a Santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona, una jove donzella que, d'acord amb la tradició catòlica, va sofrir el martiri durant l'època romana. Una d'aquestes històries explica que va ser exposada nua en el fòrum de la ciutat i que miraculosament, a meitat de primavera, va caure una nevada que va cobrir la seva nuesa. Les enfurismades autoritats romanes la van ficar en un barril amb vidres trencats, claus i ganivets clavats en ell i van llançar pendent avall el barril (d'acord amb la tradició, es tractaria del carrer Baixada de Santa Eulàlia, Costa de Santa Eulàlia). I així, fins a tretze martiris diferents, un per cada any d'edat de la santa. Finalment, va ser crucificada en una creu en forma d'aspa, que és l'emblema de la catedral i la diòcesi, així com l'atribut iconogràfic de la santa.
La catedral compta amb un claustre gòtic on viuen tretze oques blanques (s'explica que Eulalia tenia tretze anys quan va ser executada i que pasturava oques en el seu predi de Sarrià, prop de la ciutat).
L'edifici consta del temple i el claustre perfectament units per un mateix estil. La catedral mesura 90 metres de longitud per 40 d'ample i el jardí del claustre és de 25 metres per costat per sis d'amplada de cada galeria de les quatre que l'envolten.
Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), després de gairebé quatre-cents anys sense fer grans obres a la catedral, es van reprendre les obres, es va convocar el concurs per a l'edificació de la façana l'any 1882, establint com a criteri estilístic a seguir el gòtic. Va ser adjudicat a Josep Oriol Mestres. Es va inspirar en les traces realitzades en l'any 1408 per Carles Galtés de Ruan.
La façana neogòtica de 40 metres d'ample, consta de la portada flanquejada per dues torres amb alts pinacles, està ornamentada amb tot tipus d'elements d'estil gòtic de línies verticals i amb gran profusió d'imatges d'àngels i sants.
El cimbori, dissenyat per l'arquitecte August Font i Carreras té una altura de 70 metres i es va dur a terme entre els anys 1906 i 1913. El coronament exterior del cimbori, es conclou amb la imatge de Santa Elena, mare de Constantí, que es diu va ser la que va retrobar la veritable Creu, advocació de la catedral juntament amb la de Santa Eulàlia. En les terminacions de les cresteríes hi ha imatges d'àngels alats.
Cinc són les portes de la Catedral de Barcelona:
