El castell de Castellet es troba a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), al sud de Barcelona i a pocs kilòmetres de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Aquesta fou una de les fortalesses que cap a l'any 1000 definien el límit entre la Marca Hispànica (actual Catalunya) amb el Al-Andalus (aleshores la resta de la península) i que constituien una densa xarxa de castells i torres per a la defensa de la frontera amb els los musulmans.
 |
 |
|
| L'estampa de Castellet es molt evocadora | Vista lateral del castell |
La primera referència documental coneguda del castell data de l'any 977. La fortalessa tingué una gran importància estratégica fins el segle XVI. En aquests segles la possesió del inmoble alternà entre varis linatges de feudataris, els comtes de Barcelona (segle XI) i la Corona Catalano-aragonesa (segle XV). A partir d'aquest moment, el castell fou encadenant períodes de decadència fins arribar al estat de ruïna.
Entre 1928 i 1930 es va fer una restauració parcial de la fortalessa, que incloia les estructures de la part central i de ponent. La part sud no va ser modificada en els treballs, que determinaren el seu actual perfil. Al cap dels anys el castell fou declarat Be Cultural d'Interés Nacional.
Castellet reflectit al pantà de Foix
Una mica d'història
Documentat el 977 presideix el pantà de Foix. Conegut amb anterioritat como castell de Sant Esteve. El comte de Barcelona, Sunyer el va cedir al seu fill Borrell II i aquest últim a Unifred Amat. El 1365 era de Gispert de Castellet i anys després de Pere de Gurrea i de Torrelles. D'aquests pasaria als Desplà i posteriorment a Bernat de Requesens (1460).
Posteriorment el castell ha passat per les propietats de Lluís de Requesens, Guillem de Peralta (1472), els Aguilar (1566), els Icard i finalment als comtes de Santa Coloma, Queralt.
 |
 |
|
| Entrada al recinte con matacà sobre la porta | Torre de l'homenatge |
Aquest fantàstic castell fou restaurat a partir de 1928, donat el seu mal estat, pel archiver Josep de Peray i March el qual l'havia adquirit tres anys abans. Al morir el seu fill que era sacerdot, el castell va passar a ser propietat de l'Hospital dels Nens de Barcelona. Resulta un notable conjunt de torres rodones (en especial la del homenatge de 15 metres d'alçada i 5 de diàmetre interior), i quadrades al costat dels alts murs de defensa. Compta amb elements medievals dels segles XI i XII.
