Castell de Clariana
Documentat des de 1012. Van ser senyors del castell: Màger de Castelltallar, els Queralt, Argençola, Jeroni de Rocabertí (1702) qui arribaria a ser marquès d'Argençola. Conserva una torre rodona molt deteriorada i alguns dels seus murs.
Castell de Queralt (Bellprat)
Documentat en el 976 a través de la venda que efectua el comte Borrell II al vescomte Guitard de Barcelona. Al voltant de 1075 apareix el llinatge de Queralt quan Guillerm de Gurb adopta aquest nom sent substituït al 1213 pels Timor que també es denominaven Queralt, els quals en 1599 reben el títol de Comtes de Santa Coloma.
Es conserven restes dels seus murs i dels quals s'han destinat part de les seves pedres per a la construcció d'una masia i part de l'església de San Cristòfol que es troba al costat.
Castell de Cabrera
Documentat en 1051. Situat a la part alta d'un turó conserva restes romàniques de muralla. El primer senyor va ser el bisbe i vescomte Guilabert de Barcelona passant a continuació al comtat de Barcelona. En 1273 s'intercanvien les propietats dels castells de cabrera i d'Altea. Successivament són propietaris Pere de Tous (1348), Bernat de Tous (1396), els Cardona, Camporrells i finalment en 1596 recau la jurisdicció en la família dels Foixà. Sobre 1550 el castell ja estava derruït i en el seu lloc la família Mora va edificar una àmplia residència que ha perdurat conservant-se en el portal l'escut dels Cardona.
Castell de Calaf
Documentat des de 1015 i aixecat per Guillem per ordre del bisbe de Vic en un territori que l'església havia rebut per a la seva repoblació per part dels comtes de Barcelona. Queden restes de murs que volten un ampli perímetre en la part alta de la població.
Castell de Calonge
Documentat des de 1010. Consta que va ser propietat dels Cardona. Es conserven les ruïnes d'alguns murs, una sala de forma rectangular, una cisterna, així com el senyal d'una antiga torre rodona que seria la de l'homenatge.
El nom de Calonge procedeix de la família del mateix nom que l'ocupaven l'any 1040 actuant com a feudataris dels Cardona.
Castell de Mirambell
Documentat des de 1039. Les ruïnes d'aquest castell es conserven en la part alta del poble envoltat de les cases que ho conformen. Va ser propietat dels Cardona i conserva alguns murs en peus.
Castell de Castellfollit de Riubregós
Documentat des de 1030 sota el nom de Castell de Sant Esteve. Va ser propietat del senyor Ponç de Cervera i dels Malacara. Forma un important conjunt del qual destaquen dues torres rodones i una cisterna que recollia l'aigua de la pluja per a l'ús de les necessitats del castell.
Castell de Castellolí
Documentat des de 959. Va ser patrimoni dels Cardona i més tard dels Castellolí. En estat ruïnós, s'observen murs medievals i una torre quadrada més tardana.
Castell de Copons
Documentat des de 1020 com propietat dels Balsareny. En 1193 passa a propietat de Guerau Alemany qui ho dona al monestir de Santes Creus el 1210. S'intueix el contorn dels murs i el setial.
Castell de Jorba
Documentat en 978. Únicament queden ruïnes. Va ser volat en el transcurs de la Primera Guerra Carlista en 1840.
Castell de Vilademàger (Llacuna)
Documentat en 987, data que consta que ho habitava un ric hisendat anomenat Màger de qui procedeix el nom del castell. Aquest castell juntament amb els de Pontons, Miralles, Orpí, Montagut, Querol, Queralt i Pinyana estaven sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona. Es manté tan sols un portal d'entrada i part d'una torre.
Castell de la Torre de Claramunt
Inicialment com una torre de fortificació avançada del castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt) sent substituïda durant el segle XVII per una gran mansió de planta i tres pisos coneguda per Castell de la Torre de Claramunt.
Castell de Riquer (Montmàneu)
Realment era una fortalesa documentada el 1176. En estat ruïnós manté una torre circular. Va ser lloc amb nombrosos hostals i centres de serveis en època medieval.
Castell d'Òdena
Documentat des de 986. Va pertànyer al llinatge de la família Òdena qui al seu torn eren senyors del castell de Pontons. L'únic vestigi que esta en peus és una torre poligonal esmotxada pel temps i un solar destruït per a donar pas a una explotació de guix.
Castell d'Orpí
Documentat en 978 com a límit amb el de Miralles. Conserva una gran torre poligonal de l'homenatge al costat d'un casal. Va pertànyer als senyors de Cardona dintre de la baronia de la Conca d'Òdena.
Castell de Piera
Està documentat des de 955 i és conegut també com castell de Fontanet. Restaurat totalment durant 1916 pel que va ser propietari Ramón de Viala i d'Aiguavives, conserva part d'estil medieval. Va ser residència del rei Jaume I en els seus desplaçaments a la Catalunya interior.
Castell de Claramunt (Pobla de Claramunt)
Documentat des de l'any 979. Aquest castell del qual consta que els primers senyors del castell van ser els cavallers de Claramunt, qui ho ocuparien des del segle IX al XIV que passaria a poder de la Casa dels Cardona. Es conserven murs dels seus originaris tres recintes escalonats que tenia i algunes torres rodones i quadrades. Es considerat com un dels deu millors castells de Catalunya i el millor de la comarca de l'Anoia.
Castell de la Manresana (Torre de la Manresana)
Documentat des de 1070. Rep aquest nom per ser una fortalesa avançada del comtat de Manresa. Va ser possessió del comte Guillem Ramón de Cerdanya fins al 1095. Antigament va ser la torre del castell.
Castell de Pujalt
Documentat en 1020. Conserva a la part alta de la població algunes restes del que fou el castell i dels murs del qual es van extreure pedres per a la construcció de nombroses cases. Va ser propietat dels Cervera i els Anglesola passant posteriorment als Cardona que ho van comprar en 1375.
Castell de Rubió
Documentat en 1063 . Va pertànyer als Castellolí i més tard als comtes de Savallà i de Peralada. En el segle XII eren propietaris la família dels Rubió, i en el XIV als Boixadors. Sobre un petit turó de localitzen una torre circular i uns murs com a record del que va ser el seu castell.
Castell de Tous
Documentat en 960 quan Guifré el Pelós conquista el lloc i Borrell I, comte de Barcelona o d'Osona dona a l'església de Vic el territori del castell. En l'any 1032 el castell és lliurat per la seva custodia a una família anomenada Tous. En 1341 el rei Pere III el Cerimoniós ven el castell a Bernat de Tous mort en 1355 i l'estàtua jacent del qual es conserva en l'església de Sant Marti en els peus del castell.
Dominant la població s'alça aquesta gran mola amb una restaurada torre emmerletada i els seus amplis jardins. Habitat temporalment.
Castell de Boixadors
Documentat des de 1014. Des de l'any 1100 regentà com senyor del castell la família Boixadors. Conserva en perfecte estat la torre de l'homenatge ja que ha estat restaurada recentment i diverses dependències.
Castell de Miralles
Documentat des de 960 a través d'una donació que fa el comte Borrel II del castell de la Roqueta. Més tard és possessió de la família d'Enric Bofill de Cervelló (el símbol de la qual apareix representat per un cérvol) i posteriorment s'integra en la baronia de la Llancuna. Dintre del seu recinte es conserva la primitiva capella convertida en l'església de Santa Maria de Miralles, diversos murs del castell i una torre quadrada de defensa situada fora del recinte de la fortalesa.
Castell de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Documentat des de l'any 936, també és conegut per "castell de la Tossa." Resta en peus una gran torre de base cuadrangular, angles arrodonits del segle X i parets de dos metres de gruix. El que avui apareix com finestra en realitat era la porta d'entrada, doncs l'actual és de construcció recent.
