El poble de Roda té una llarga història com ho demostren les excavacions arqueològiques que es porten a terme al jaciment de l'Esquerda. Ha estat la presència del riu Ter, la que ha fet que des d'èpoques prehistòriques, diversos grups de pobladors hagin ocupat aquest indret. Queda clar doncs, que Roda deu al riu el seu tarannà, la seva personalitat i la seva riquesa.
L'Esquerda: Poblat Ibèric i Medieval
L'Esquerda és una península formada per un dels meandres del riu Ter. En aquest indret que té unes condicions estratègiques immillorables hi trobem el primer poblament agrupat de la història de Roda, amb restes que pertanyen al bronze final (s. VIII aC). Per sobre d'aquests nivells antics s'hi construeix un oppidum, és a dir, un poblat fortificat d'època ibèrica, amb una muralla de fins a sis metres d'amplada. S'ha localitzat la porta d'entrada al poblat - flanquejada per dues torres massisses, el carrer principal, i uns tallers relacionats amb treballs artesanals dels metalls i de la ceràmica. Aquest poblat del segle V-IV aC, fou destruït i no es va poder reconstruir, per la qual cosa en el segle II aC, la població ibèrica es veu obligada a aixecar una nova muralla situada uns 10 metres més endavant que la primera, i que actualment es pot veure ja des de l'exterior del jaciment.
En els documents hi trobem que a partir del segle XI el poblat fortificat de l'Esquerda s'anomena St. Pere de Roda. L'església romànica, d'una sola nau, tenia com a patró St.Pere, igual que l'actual església parroquial. Les excavacions arqueològiques permeten veure l'existència d'una plaça, amb un carrer principal, diverses cases, un graner i al seu voltant una zona de transformació d'aliments. També destaca la necròpolis de tombes antropomorfes que es pot veure entorn de l'església.
El poblat medieval de l'Esquerda fou abandonat el 1314 enmig de lluites feudals. A partir d'aquest moment es consolida un procés que ja s'havia iniciat en el segle XIII, pel qual la població es trasllada al cap del pont, entorn a una petita església dedicada a Sta. Maria.
Jaciment de l'Esquerda amb Roda al fons
El nou poble de Roda
A partir del 1314 haurem de parlar del nou nucli que es forma entorn l'església de Sta. Maria, al capdamunt del pont. També cal recordar que pel Pont Vell de Roda hi passava el camí cap a França o strata Francisca. El poble es formà alineant-se als costats d'aquest camí i al voltant de l'església. L'any 1332 es demanà permís al Bisbe de Vic per traslladar-hi la parròquia.
El 1359 es va fer el primer fogatge (recompte de cases o focs) després de la pesta negra de 1348: a Roda hi havia 38 focs, es a dir uns 190 habitants. La població no començarà a créixer fins a finals del segle XVI; d'aquest moment és el naixement del barri de la Creu de Codines.
La Roda industrial
A la vora del Ter hi havia molins fariners, drapers i paperers, que funcionaven ja des d'època medieval. L'energia de l'aigua serà utilitzada també per la indústria tèxtil que substituirà aquestes antigues instal·lacions.
Durant la segona meitat del segle XVIII es produeix l'inici del desenvolupament industrial de la vila. L'economia continua tenint un marcat caire agrícola malgrat que la manufactura de teixits, realitzada a l'interior de les llars rodenques com a complement de l'activitat agrícola, comença a tenir una paper important. El poble creix fins a tenir 144 cases i es forma un barri nou, les Cases Noves. Precisament els problemes entre la Roda urbana i la rural, portaran a la divisió del municipi l'any 1805. El terme de St. Pere de Roda restarà dividit des d'aquest any entre Roda de Ter i les Masies de Roda.
Molts fabricants forans instal·laren les seves fàbriques a la vila, aprofitant els avantatges de l'energia hidràulica. D'aquesta època són moltes fàbriques que es basteixen a la vora del Ter, can Moret (l'Obra), els Molins, can Portavella, Malars, can Grau, la Blava, can Baurier (Salou), o Còdol Dret, moltes de les quals ja han estat enderrocades.
Església parroquial
El pont vell
Els orígens d'aquest pont els podem trobar probablement en època romana, tot i que el pont actual no es pot dir que sigui romà. Ja hem dit que per aquest viaducte hi passava l'strata francisca o camí a França. Sabem que en època medieval, concretament durant el segle XI hi ha documentades deixes testamentàries que havien de contribuir a la seva construcció. A finals del segle XVI el pont va patir greus desperfectes a causa d'un fort aiguat. El 1617 una altra riuada va provocar la seva destrucció parcial. El 1648 fou reconstruït, gràcies a l'energia del rector de Roda, Jaume Marsal. Bona part dels còdols de riu que es poden veure actualment en l'obra del pont són d'aquesta època. També en el segle XIX es fa una altra important remodelació: la Diputació de Barcelona s'encarrega de tornar a reparar el pont, en aquesta ocasió s'hi basteix la segona filada d'arcs que ha fet que Roda es conegués popularment per la dita "pont sobre pont i una església a cada cap".
L'església parroquial i la capella del Sòl del Pont
L'actual església parroquial de St. Pere té els seus orígens en l'església dedicada a Sta. Maria, situada al cap del pont. Ja hem dit que l'església de St. Pere, es trobava a l'Esquerda, i la seva construcció data de la primera meitat del s. XI. Aquesta església romànica, de la qual en podem veure les seves restes actualment, va ser destruïda l'any 1314. Quan els habitants de Roda es van traslladar al nucli de Sta. Maria del Cap del Pont varen demanar al bisbe de Vic que hi traslladés la parròquia.
En els segles posteriors, les visites pastorals dels bisbes de Vic, van incidint en la necessitat d'arreglar l'edifici. Per fi, en el segle XVIII, es fa una edifici de nova planta, que amb alguns canvis és el mateix que podem veure actualment. L'església fou inaugurada el 2 de maig de 1782.
Pel que fa al Sòl del Pont la capella actual es va construir durant el segle XVIII. Durant la Guerra del Francès l'edifici fou utilitzat com a hospital de sang i va patir greus desperfectes.
