Talamanca és un municipi de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Situat dalt d'un turó a 552 m d'alçada i al vell mig de la serra del Rossinyol a la carretera de Navarcles a Terrassa.
Història
Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada es de l'any 960 quan el compte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, fa donació d'unes terres, cases i terrenys en el lloc anomenat terme del Castell de Talamanca.
 |
 |
|
| Vista parcial de l’església | Torre del castell |
Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s'havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pel Borrell d'Osona (799-820) i per Guifré el Pelós (878-897) quan camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.
Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca i l'església de Santa Maria de Talamanca que és esmentada ja al 1038. Entre l'església i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.
A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l'Edat Mitjana i que començà amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no només de la terra sinó també dels homes que eren venuts tots en un mateix lot.
Més tard començaren a establir relacions amb la petita noblesa bagenca i les castlanies dels voltants, així s'emparentaren amb els Santa Coloma o els Llavinera. Un exemple del prototipus de senyor i cavaller feudal fou Berenguer de Talamanca. Aquest concedí honors, feu donacions i participà en actes de violència contra Guillem de Calders en que fins i tot hi hagué d'intervenir el rei Jaume II. La seva muller Blanca li erigí un sarcòfag que encara ara podem observar en l'interior de l'església de Santa Maria (1325). El mausoleu té un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripció funerària entre sis escuts del llinatge, format per rombes o losanges. En aquells anys la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca.
A partir del segle XIV comença la decadència coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaran llavors amb d'altres famílies com els Planella (1675), els Aymerich i finalment al segle XVIII el castell passarà a mans dels marquesos de Castellbell.
Les cases de la plaça de l’església són molt evocadores
L’església
L'església de Santa Maria de Talamanca és un edifici romànic de finals del segle XII ja esmentat el 1038 i consagrat el 1183, any en que també es documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple.
Originàriament era d'una sola nau amb planta de creu llatina que s'amplià amb dues capelles laterals de base rectangular. Un absis semicircular tanca la construcció pel costat est. La nau principal està coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals i l'absis amb volta de quart d'esfera.
A l'interior es conserva el sarcòfag de Berenguer de Talamanca, que morí l'any 1325. L'aparell és obrat amb carreus regulars col·locats en filades. En els laterals de l'edifici hi ha contraforts els quals contribueixen a donar solidesa a l'església. El campanar és de tipus torre tot i que originàriament era d'espadanya. Apart del fris dentat hi ha poca decoració exterior. Cal destacar la portalada amb arquivolta flanquejada per dos capitells corintis amb motius florals.
Al segle XVIII es feren ampliacions i l'església passà a tenir tres naus, encara que les laterals són més curtes, amb noves capelles i prenent un pla basilical.
 |
 |
|
| Absis de l’església | Carreró des de la plaça dels Saldones |
Castell de Talamanca
El castell de Talamanca és esmentat per primera vegada l'any 967 i actualment en resta un tros de torre rodona amb merlets restaurada i modificada i restes de murs de defensa que envolten l'edifici principal, refet després de ser destruït el 1714, durant la guerra de Successió.
En el testament sacramental de l'any 1086 de Ramon Folc, vescomte de Cardona, apareix el castell de Talamancha com a propietat familiar.
En el segle XII ja consta en diversos documents l'existència de la família Talamanca, castlana del territori. Sembla ser que un tal Guillem de Talamanca es casà amb Dolça de Santa Coloma, inserint-se així aquest darrer cognom. El 1288, Berenguer de Talamanca n'era el senyor.
En els fogatges que van de 1365 a 1370 hi apareix el Castell de Talamancha, d'en Ramon de Talamanca, 30 focs. El 1406 Andrea de Talamanca es casà amb Joan Aymerich. En el mateix segle s'introdueix també per casament el cognom de Planella. El 1668 Maria Francesca es casà amb Joan d'Amat i Despalau, senyor de Castellbell, del matrimoni nasqué el fill que esdevingué el primer marquès de Castellbell. Al 1714 entraren al castell de Talamanca les tropes castellanes de Felip V capitanejades pel marquès de Poal.
El castell fou desmantellat gairebé del tot, i fou reconstruït en part encara que les seves pedres serviren per edificar el Casal conegut per "El castell" o "El castell del Marquès" (per al.lusió a la família marquesal dels Castellbell).
