Al peu de la cinglera de Tavertet, sorgeix l'embassament de Sau, que reté el curs del riu Ter. L'any 1962, aprofitant el desnivell de la vall entre els cingles i les Guilleries, s'inaugurà el pantà de Sau. Aquest embassament és considerat un dels més peculiars de Catalunya amb 17 km de llargada i 3 km d'amplada màxima.
 |
 |
|
| El pantà des del club nàutic | Campanar de Sant Romà |
La seva obertura ha canviat la fesomia de la vall de Sau, convertint-la en un punt de gran interès turístic. Sota les aigües descansa el nucli antic de Sant Romà de Sau, un poble submergit del qual només en sobresurt el campanar romànic com a indicador popular del nivell de l'aigua.
La gran extensió del pantà envoltat de boscos i espadats de vertigen conforma un bell paisatge i atrau els amants dels esports nàutics que, des del Club Nàutic Vic-Sau, poden practicar el piragüisme i l'esquí nàutic. Els concursos de pesca i la travessia de nedadors complementen les activitats esportives aquàtiques.
Endinsar-se a la cova de les Grioteres o fer rutes a cavall, en bicicleta o en 4x4 pels voltants del pantà permet descobrir altres racons insòlits com el poble de Vilanova de Sau, emergit des de la creació del pantà.
L'església de Sant Romà
L'església parroquial de Sant Romà es trobava dintre del domini del castell de Cornil o de Corneli i ja es va documentar en l'any 1025 i en el 1050. En el lloc de l'antiga església, es va construir altra de nova que va consagrar Guillem de Balsareny, bisbe de Vic, en l'any 1061 o en el 1062. Posteriorment se li van afegir capelles laterals i es va alçar la coberta.
En el s. XVIII va desaparèixer l'absis, es va cobrir el campanar amb una coberta piramidal i es va girar l'orientació del temple. Des de la construcció de l'embassament de Sau, en la dècada dels 60, roman submergida sota les aigües, però en anys de sequera es pot visitar l'església.
Vista del pantà des de Vilanova de Sau
És una església d'una sola nau. En el mur nord es conserven arcuacions lombardes damunt de les quals canvia l'aparell constructiu que fins a aquest punt era de carreus i després de maçoneria. A ponent hi ha una finestra quadrada i encegada. La volta resta caiguda. En la part nord s'adossa un esvelt campanar de planta quadrada amb tres pisos.
En la planta baixa hi ha un sòcol cec; en el primer pis es poden veure unes espitlleres, i en el segon i tercer, finestres. Destaca el segon pis, decorat amb arcuacions cegues, coronades per un fris de dents de serra que emmarquen unes finestres geminades amb el capitell en forma de mènsula. En l'últim pis hi ha finestres de mig punt. La coberta és piramidal. Per la seva tipologia lombarda es pot datar en el s. XI.
Per a accedir a l'església és necessari seguir el camí que surt de l'Hostal de la Riba (en la part nord de l'embassament) i que porta al Club Nàutic de Vic-Sau.
