L'UNESCO ha inclòs a la Tarragona romana a la llista de ciutats Patrimoni de la Humanitat, com reconeixement a la cura i protecció del seu ric passat artístic. Fa més de dos mil anys vivien a la Tarraco romana 40.000 habitants que disposaven de l'honor de la ciutadania romana. Es tractava d'una de les poques metròpolis del Cèsar que gaudien de circ, teatre i amfiteatre, a més d'obres immenses com muralles defensives i aqüeductes. Aquests magnes monuments encara es conserven.
De tots ells, l’amfiteatre romà és el que millor ha sabut sobreposar-se al pas del temps. Situat al costat del mar, a la part baixa de la ciutat aquest recinte albergava a 14.000 espectadors que vibraven contemplant el sagnant espectacle de les lluites entre gladiadors, els sacrificis de cristians davant els lleons i caceres de feres. Segles després, en homenatge a aquests màrtirs, es van aixecar al mateix centre d'aquesta sorra una basílica i una església, unes restes que perduren i les ruïnes de les quals conviuen dintre de l'aforament romà.
Aqüeducte romà de Les Ferreres
A la part alta de la ciutat trobem el circ. Mentre en l'amfiteatre se succeïen les lluites de gladiadores i lleons, el circ albergava les carreres de quàdrigues de cavalls. Del circ queden petites parts escampades, ja que sobre els seus fonaments es va edificar la ciutat medieval i va sofrir el saqueig de les tropes napoleòniques. Malgrat els pocs trossos que han arribat fins als nostres dies, aquest circ és dels millor conservats de tota Europa.
Es poden descobrir algunes parts de les restes del circ al museu que envolta la torre del Pretori: passadissos subterranis, algunes graderies i la capçalera d'aquest estadi. Les magnituds eren enormes: 20.000 espectadors s'alineaven en una pista on rodaven les quàdrigues al llarg d'una pista de 350 metres de longitud i 115 d'ample.
A la cèntrica Plaça del Rei, on s'accedeix al museu que envolta al Pretori, podem entrar en el contigu Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, un gran recopilatori de tot tipus de peces i restes romanes úniques: mosaics, capitells, estàtues...
La muralla romana data del segle III abans de Crist i originalment comptava amb 4 km de longitud, encara que només es conserva un km. Està formada per grans carreus sobre els quals es van col·locar grans blocs de pedra.
Com en tota ciutat romana, existia un espai públic i administratiu anomenat Fòrum. Tarraco comptava amb dos fòrums, un d'ells a la part alta de la ciutat i altre anomenat de "la colònia" que conserva part del mercat, petites botigues, columnes, restes de calçada, etc.
Torre dels Escipions
És d'especial esment la Necròpoli Paleocristiana, que va treure a la llum 2500 enterraments de diversa tipologia, sepulcres, àmfores, sarcòfags esculpits, mosaics, criptes i gran quantitat d'elements d'origen romà d'entre els segles III i VI.
Als afores de la ciutat, al costat de l'autopista és espectacular descobrir el anomenat Aqüeducte romà de les Ferreres, del segle I després de Crist, amb una longitud de 217 metres i una altura de 27 metres, i dos pisos de 11 i 25 arcs.
A uns 6 km de Tarragona al costat de la carretera N-340, trobem l’anomenada Torre dels Escipions, que és un monument funerari del segle I d. de C. Representa a la divinitat de Atis, vinculada al culte funerari, amb inscripcions i relleus.
A la mateixa N-340, a 20 km de Tarragona, trobem l’Arc de Berà, de 10,5 metres d'altura, que és una esplèndida construcció de l'època de l'emperador August.
Completen l'important llegat romà de Tarraco, les restes de la Vila romana dels Munts a la localitat d'Altafulla, el Mausoleu de Centcelles, situat a la localitat de Constantí, amb una cúpula de mosaic de 11m de diàmetre, i la pedrera del Mèdol, agulla de pedra de 16 metres d'altura, en l'autopista A-7.
