El monestir de Santa Maria de Poblet es troba a la comarca de la Conca de Barberà, al peu dels vessants septentrionals de les muntanyes de Prades. Està situat en un bell paratge on ragen fonts cabaloses, proper a la gran massa forestal del bosc de Poblet, de vegetació rica i frondosa, que havia estat una de les moltes possessions del cenobi.
Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i pot contar-se entre els monuments monàstics més importants d'Europa. Constitueix el major conjunt cistercenc habitat d'Europa i al 1991, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Entrada al Monestir
L'església, construïda en temps d'Alfons I (1.162 - 1.196), és de planta basilical i tres naus (la central amb volta apuntada i les laterals amb volta de crueria) separades per pilars cruciformes amb semicolumnes adossades de les quals arrenquen els arcs torals.
La capçalera té un absis central i un elegant deambulatori amb cinc capelles radials que l'aparten de l'austeritat dels models més característics de l'art cistercenc. Les set capelles situades entre els contraforts de la nau de l'Epístola, igual que l'elegant cimborri octogonal, restaurat, es van construir al segle XIV.
Monestir de Poblet
