Al terme del Pla de Santa Maria podrem gaudir d’una ruta diferent que ens permetrà de conèixer l’entorn rural d’aquestes terres a través de les petites construccions de pedra dels seus camps.
Veritables obres mestres que ens apropen a unes dures condicions de vida i a un revelador patrimoni cultural fill del cultiu de la vinya que data dels segles XVIII i XIX.
La ruta transcorreix entre vinyes i altres cultius de secà
L’Entorn
El paisatge de Les Planes de Santes Creus és d’una bellessa especial, terres de secà que es vesteixen al ritme de les estacions. Boscos, oliveres, ametllers, vinya o cereals, les construccions de pedra seca estàn integrades a l’entorn, sovint acompanyades de grans figueres, codonyers, lledoners, julivert, safrà o d’altres arbres i plantes útils al pagès, que també aprofitava plantes silvestres per usos culinaris i/o medicinals.
 |
 |
|
| Entrada característica d’una barraca de pedra seca | Vestiment dels murs |
Pedra sobre pedra
Sense cap mena de ciment o argamassa, i falcades amb pedres més petites (rebles), s’aixequen els murs i tancaments que conformen diversitat de construccions diferents: marges, barraques, cossiols, aixoplucs, arneres o corrals.
Aquestes construccions complien una doble finalitat: despredegar els camps i disposar d’estructures útils a les necessitats del pagès, equipades amb elements funcionals com ara menjadores, armaris, paravents, cocons, fornícules, etc.
Barraca de la plana de l’Alegret. Un exemple de barraca de cúpula coronada.
El tipus de pedra utilitzat és la llosa calcària, molt abundant a la zona. Anomenada popularment “tapassol”, és una crosta d’espessor variable, a escasa profunditat sobre la que han sedimentat restes al.luvials de recent formació.
Es tracta d’una tècnica que respecta la natura i permet la permeabilització del sòl i per tant, conté l’erosió.
Les pedres estan col•locades de manera vertical enlloc de planes. La seva dificultat de construcció és molt elevada i feien falta suports externs. En aquest terme tant pobre en terra bona, generalment es feien servir feixos de rama de pi verd i pinetells. En d’altres comarques, més riques en terra, un gran munt de terra era l’element de suport per a la seva construcció.
La tècnica de tancament de la bòveda es l’anomenada volta de rastell, o volta adovellada.
Barraca de l’Era de la Capona
Diferents tipus de barraques
No trobarem cap construcció igual, totes tenen la seva identitat. Podrem trobar des de barraques en forma de tronc de piràmide, fins a les anomenades barraques de cúpula coronada, com la de plana de l'Alegret.
A la rotonda d’entrada al Pla de Santa Maria trobem una reconstrucció actual d’una barraca de forma piramidal, com a recordatori d’aquesta tradició rural.
Els cossiols es van construir seguint la mateixa tècnica de construcció de les barraques de pedra seca. Són magatzems d’aigua (molt escassa en aquesta zona) que la recullen aprofitant les petites corrents i rierols que es formen pels camins o per extensions de “rocallissos” després d’una forta pluja. Aquests cossiols estan construïts directament damunt de la roca, que de forma natural té diferents desnivells o clots.
Altres construccions de pedra seca per l’aprofitament de l’aigua són les séquies, basses, o pedres als voltants dels camps per guardar la humitat generada per la escassa pluja.
Algunes barraques tenen forma de tronc de piràmide
