No és segur l'origen del poble abans de la Reconquesta, però sí que l'any 1178 és esmentat el castell. El 1193, l'opulent senyor segarrenc Berenguer de Clariana llega als seus fills els drets que posseïa sobre el castell de Rocafort.
El 1256, es troba sota el domini dels Queralt i el 1365 consta com a castlà Berenguer de Llorac. El 1439 documentem amb el mateix títol Bernat d'Anglesola.
 |
 |
|
| Cooperativa agrícola | Torre del castell de Rocafort |
Cinc anys més tard, els Biure obtenen amples dominis sobre el poble i continuaran fins que l'any 1515 venguin els drets als Armengol, que els conservaran fins a l'extinció del règim feudal.
Els edificis més representatius de la població són el castell, l'església, el celler, l'ajuntament i cal Claret. A més, cal sumar-hi el portal del Bonet, segurament medieval.
El castell es troba a la part més elevada de la població. L'obra actual és fruit de les reformes dels anys seixanta. És de propietat privada. El mur que dóna a la carretera de Conesa podria ser, en bona part, l'original.
Vista general de Rocafort
L'església, dedicada a Sant Salvador, és d'estil barroc tardà. Probablement fou aixecada, a finals del segle XVIII, sobre una antiga planta amb elements romànics.
La Cooperativa Agrícola, d'estil modernista, és inspirada pels plànols de Cèsar Martinell. Les tres naus foren bastides els anys 1918, 1931 i 1947. Presenta uns impressionants arcs de diafragma de maó.
L'edifici de l'ajuntament fou bastit a la dècada dels vint i ofereix uns curiosos esgrafiats. Cal Claret és una mansió d'estil clarament evocador de l'arquitectura colonial cubana.
