La ciutat de Tremp, cabdal del Pallars Jussà, s'estén sobre un petit cim 468 m d'altitud al marge dret del riu Noguera Pallaresa, al centre de la Conca de Tremp. El municipi és el més extens de Catalunya. Tremp és una ciutat de gust medieval, apreciable en el seu nucli antic, on s'ha desenvolupat una intensa activitat comercial, últimament s'ha ampliat al eixample on cada dilluns es celebra un concorregut mercat.
La plaça de la Creu amb la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors i l'Ajuntament, i la rambla Dr. Pearson, el Passeig, són els llocs més representatius.
La situació de Tremp en el centre del pre-Pirineus, converteix la ciutat en un lloc de sortida privilegiada per a la realització de tot tipus d'activitats turístiques, on destaquen els esports nàutics en els embassaments de la zona, l'escalada, l'espeleologia, la pesca i el senderisme, amb moltes de possibilitats diferents, que van des de l'observació de la fauna i flora en els nombrosos espais protegits fins a la descoberta d'un ric i nombrós patrimoni arqueològic, dispers per tota la comarca i el Pirineu Occidental de Catalunya.
Plaça de la Creu.
Des de sempre, aquesta plaça ha estat el centre neuràlgic de la població. El fet d'acollir l'Ajuntament i la Basílica, i que tradicionalment hagi estat el lloc de desocupada dels carruatges i vehicles en els trajectes de la plana cap al Pirineu, se li atorga el paper del centre de la vila i altaveu de les notícies locals. La creu de terme, que li dóna nom, culmina la font, embolicada de plataners.
La plaça de la Creu uneix els principals àmbits de la població: a ponent, l'urbà, representat en primer plànol per l'Ajuntament, el campanar i l'absis de l'església parroquial i, a llevant, els carrers del rabal.
 |
 |
|
| Torre de la muralla | Carrer de Tremp un dia de fira |
L'Ajuntament
Construït recentment (1995) i situat en el mateix lloc on s'aixecava l'antic, i el campanar, són els dos elements arquitectònics que donen personalitat a la plaça. Adossats a la Basílica parroquial, és un dels símbols més característics de Tremp. Va ser construït en 1638 i a principis de segle va adquirir la seva fisonomia actual. L'observació detallada de la seva estructura permet observar aquestes modificacions.
Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors.
L'origen de l'església parroquial es remunta al s. IX, encara que la seva fisonomia i l'estructura actuals són fruit de diferents transformacions i barreges de diferents estils. Amb una estructura d'una sola planta, la Basílica (títol que se li va concedir per Pius XII el 1923) està presidida per la Verge de Valldeflors , una verge oposada amb característiques gòtiques (s. XV), que substituïx l'original, va desaparèixer en un incendi que va destruir l'altar major.
En 1701 es va construir l'actual retaule de l'altar major, d'estil barroc, obra del mestre J. Argemir, que va ser destruït en 1936 i reemplaçat per l'actual, de característiques similars, en 1952. Altre element a destacar és l'òrgan, d'origen barroc, restaurat a principis de segle per l'enginyer de la Canadenca F. S. Pearson, la companyia que realitzava les grans obres hidroeléctriques de la Noguera Pallaresa. El ecleticisme de l'edifici també es reflecteix en la façana, on conviuen elements clàssics amb un modern timpà obra de l'escultor Pujol-Grau.
La placeta de l'església ocupa l'espai de l'antic claustre, del qual es conserven alguns capitells al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. A finals de segle XIV la plaça va ser coneguda amb el nom de plaça de les carnisseries, per ser el lloc on s'aixecaven petites dependències per la venda de carn. En aquesta placeta va néixer en 1833 el beat Josep Manyanet, religiós fundador de la congregació de la Sagrada Família.
 |
 |
|
| Campanar de la parroquial | Creu de terme a la Plaça de la Creu |
Antic Hospital dels Pobres.
Fundat pel doctor Jaume Fiella el 1521, allotja en l'actualitat els jutjats de primera instància. És un edifici del segle XVI amb reminiscències gòtiques apreciables, fonamentalment en l'antiga capella. Al llarg de la seva història ha rebut diferents usos: hospital per a les persones sense recursos, l'hospital dels pobres; escola pública; presó i magatzem municipal.
L'edifici es troba enclavat en el centre del barri gòtic, d'origen incert. Per bé que algunes teories ho remunten a l'època romana, les més reals serien les quals els situen en l'època medieval. Els carrers i les cases del nucli antic reflecteixen l'organització econòmica i social de la societat tradicional.
Encara avui, com un senyal d'aquest passat menestral i comerciant, la plaça de Francesc Pujol, popularment coneguda per la plaça de la verdura, és un espai de comercialització de productes hortícolas locals. En canvi altres carrers, com per exemple la de Soldevila, reflecteixen una societat senyorial, amb cases nobles presidides per àmplies portades. Casa Feliú, al costat mateix de la portalada de la basílica, és l'exemple més representatiu d'aquesta classe noble local, amb la interessant galeria vidriada en la seva part posterior.
Les Torres de l'antiga Muralla.
Fins a finals de segle XIX, Tremp va ser una ciutat tancada per muralles, enllaçades per sis torres de defensa, de les quals actualment queden tres: la de Mingo, prop de l'entrada de Capdevila, la de la sagristia, propera a l'absis de l'església i la qual tenim davant la dels pares, al costat del Portal de Soldevila, al peu de la muralla, i per a reforçar les mesures de defensa, havia una fossa, la vall, de la qual pren el nom actual el passeig que duu fins a la plaça Creu, la rehabilitada Torre dels pares s'integrat el centre de cultura, l'antic col·legi Sant Josep, avui seu del museu de ciències naturals detallades.
El portal de Soldevila enllaçava amb l'antiga carretera de Lleida i Artesa de Segre, que discorria per l'actual rambla del doctor Pearson, popularment coneguda com Passeig. Aquest espai i els carrers que ho envolten constituïxen un exemple del nou urbanisme fruit de l'expansió urbana posterior a l'enderrocament de les muralles, plasmat en l'anomenat Pla Moore 1927, inspirat en el model d'eixample en illes.
El parc del Pinell.
És l'espai verd més important de la ciutat. Va ser dissenyat i construït sota l'impuls de diferents municipalitats republicanes. El projecte va ser reprès en la dècada dels anys setanta, època que va ser construïda la piscina, i, prop d'ella, la pista poli esportiva. En l'entorn d'aquest parc també s'han anat construint altres equipament socioculturals, com l'institut d'ensenyament secundari i el Casal d'Avis.
La Plaça del Peiró.
Situada sobre el pujol més elevat de la població, i segons algunes opinions emplaçament original de Tremp, és el lloc de confluència dels diferents carrers del Raval que parteixen de la Plaça de La Creu. Prop de la plaça en direcció sud, apareix l'antic convent dels caputxins, un edifici construït en el 1627, que va acollir a una comunitat d'aquesta congregació fins a la meitat del segle XIX, quan va passar a ser la nova seu de l'Hospital dels Pobres.
Fins al 1992 va ser centre hospitalari de la comarca i, a partir d'aquell moment, es va transformar en la Residència Geriàtrica Fiella, en record de qui va anar fundador de l'Hospital dels Pobres de Tremp, 1521. Al costat d'aquest centre s'aixeca l'Hospital del Pallars, un modern centre que garanteix l'atenció sanitària de tot els habitants del Pallars Jussà i Pallars Sobirà.
El pont de Sant Jaume. Pont d'origen romànic remodelat a principis de segle XVIII, va ser construït per a comunicar a la població amb l'antic convent de Sant Jaume, salvant el barranc dels Gesseres o Adoberies. El convent de Sant Jaume, de pares dominics, va ser construït en el s. XV i es va mantenir fins al 1835. En 1903 es va aprofitar l'espai per a construir un centre d'acollida conegut com Casa dels Pobres.
A través del pont, es pot accedir a l'antic barri de les Adoberies on, aprofitant les aigües que baixen, es van instal·lar diversos tallers que adobaven pells per al seu posterior aprofitament.
Seguint pel camí del convent de Sant Jaume, s'arriba a un pujol que oferix una àmplia panoràmica sobre la conca de Tremp, la Noguera Pallaresa, la Central Hidroeléctrica de Talarn, i la presa de l'embassament de Sant Antoni que ho alimenta.
