El temple
L'antic santuari de Meritxell, d'origen romànic, reformat i ampliat el segle XVII, va ser destruit per un incendi el 1972. A la vora l'aquest s'aixecà un nou temple, obra de Ricard Bofill, que va ser inaugurat el 1976.
L'antiga capella ha estat condicionada com a espai de record i acull l'exposició permanent “Meritxell memòria”, on les imatges dels records, dels aplecs, de les cerimònies i dels objectes conviuen per transmetre un llegat viu en la memòria col·lectiva del poble andorrà.
La nova església acull de forma permanent visitants d'arreu que volen conéixer directament un dels llocs de devoció més importants d'Andorra, el dedicat a la seva patrona.
 |
 |
|
| Columnes del santuari modern | Reproducció de la Mare de Déu al interior |
En projectar el nou santuari, Bofill va voler reflectir alguns elements simbòlics que posessin de manifest les particulars connotacions d'aquest espai singular.
Amb el sol incrustat damunt l'altar va voler significar el nom de Meritxell, amb les dues naus que es creuen, la confluència dels camins que porten de l'una a l'altra frontera i de la vall del Valira del Nord a la del Valira d'Orient; amb les parets tallades horitzontalment per la part superior, l'incendi que colpí el temple, i amb el claustre descobert, la protecció de la Mare de Déu que vetlla sobre el cel d'Andorra.
A l'interior hi ha una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu, (una de les més antigues d'Andorra, desapareguda en l'incendi del 1972), així com les escultures corresponents als set Sants titulars de les parròquies andorranes, que donen fe de Meritxell com a Santuari Nacional.
 |
 |
|
| Claustre descobert del santuari modern | Antic santuari |
La llegenda de Meritxell
Meritxell recull la història de la devoció del poble andorrà per la seva patrona: la Verge de Meritxell.
Era el dia de Reis. Els habitants de Meritxell es dirigien a Canillo per assistir a missa. En passar per on avui s’aixeca el santuari, veieren una gavarrera florida. Estranyats de veure la planta florida en ple mes de gener, s’hi acostaren i gran va ser la seva sorpresa en trobar al peu de l’arbust una bella imatge de Nostra Senyora.
Anaren corrent a Canillo a explicar el miracle al mossèn del poble. Acabada la missa de Reis, el senyor rector, amb tot el poble, es dirigí a Meritxell a fi de recollir la imatge i portar-la a Canillo.
Després la col·locaren a l’altar major i prometeren construir una bella església per protegir-la.
L’endemà, en obrir la porta de l’església es trobà a faltar la imatge de la Verge. Tots els de Canillo restaren esfereïts, fins que un viatger que ignorava els fets de la vetlla, va presentar-se dient que en passar per Meritxell, venint d’Andorra, havia vist una bella imatge de la Verge al peu d’una gavarrera florida prop de Meritxell...
- Això deu ser que la Verge vol estar a Encamp - digueren tots els presents.
Així ho comunicaren als vilatans d’Encamp que, agraïts per la preferència de la Mare Celestial, anaren en piadosa processó a cercar-la, tot i prometent edificar en el seu honor una bella església.
Tornaren a Meritxell i altra vegada trobaren la Verge al peu de la gavarrera. A més, tot el voltant de l’arbust estava net de neu per més que la nit abans havia caigut una gran nevada.
De nou els presents cridaren el miracle, i, reunits els habitants de Canillo i Encamp, construïren la capella.
La gavarrera continua florida i cada any torna a florir, com cada any floreix la devoció dels andorrans que, agraïts pels favors que ha dispensat la Verge de Meritxell l’han nomenada patrona de les Valls d’Andorra.
Origen del nom
Segons el filòleg Joan Coromines, tal i com publica al seu Onomasticon Cataloniae, el nom de Meritxell es un diminutiu de "merig" apócop del mot llatí meridiem, migdia; terme utilitzat pels pastors per anomenar una zona de pastura de cara al sol. A una d’aquestes zones es va construir l’ermita dedicada a la verge.
