Aquest itinerari es pot iniciar des de qualsevol de les poblacions que travessa: el Pont de Suert, Castilló de Tor, Llesp, el Pont de Saraís, Barruera i Boí.
L'Alta Ribagorça compta amb un patrimoni historicoartístic d'una vàlua incalculable repartit per tots els pobles.
El camí de l'Aigua ha estat dissenyat per ser utilitzat específicament per a usos turístics i recreatius, per la qual cosa, el trànsit al llarg de tot el seu traçat queda limitat a passejades i excursions a peu.
Malgrat que bona part del camí es factible fer-lo en bicicleta, en diversos trams el sender transcorre per corriols estrets, que requereixen un cert nivell tècnic i que poden arribar a fer incompatible el pas de bicicletes amb els dels usuaris a peu.
Solament alguns trams molt determinats es podran fer a cavall, amb la qual cosa no és possible definir tot el sender per a aquesta pràctica.
EL RECORREGUT
Comencem aquest itinerari a la font de la Mena, ubicada al punt quilomètric 345 de la carretera N-260.
Fins al Pont de Suert, el recorregut té característiques especials quant a la inclinació i el traçat. Estem caminant per un antiquíssim camí ramader o cabanera que ens guia al Pont de Suert davant del Centre de Recuperació de la Fauna, des d'on ens dirigim, per la vora del riu, al poble vell que podem visitar. Són molt interessants la Col-lecció d'Art Sacre de la Ribagorça i l'original Església Nova.
Aigües amunt trobarem l'ermita de la Verge del Remei i el seu bonic pont de pedra. Si deixem l'itinerari i el creuem arribarem fins a Castilló de Tor.
Continuem el nostre sender pel bosc, amb roures centenaris que ens acompanyen fins al Salencar de Llesp, una zona humida formada per una resclosa que compta amb un punt d'observació d'ocells aquàtics. Caminant pel mateix marge ens allunyem del poble de Llesp, que ens queda a l'esquerra, i més amunt sentim com el Noguera de Tor manifesta la forta remor de les seves aigües.
Descendim pel camí rural (pavimentat) que ens porta al Pont de Saraís, que es troba aproximadament a la meitat del camí.
A l'esquerra, ens queda el pintoresc poble de Cóll, i a la dreta, el dehabitat poble de Saraís al qual, fora de l'itinerari, s'hi accedeix per un bonic camí entre bancals.
Planegem còmodament pel camí de la ribera. A l'altre marge del riu veiem les Cabanasses i, enlairat, el poble de Cardet.
La vall s'obre davant nostre al Salencar de Barruera. Es tracta d'una zona himida també formada per la construcció d'una reclosa.
Tot passejant-hi descobrim petits itineraris amb miradors i punts d'observació d'ocells aquàtics.
A Barruera, l'església isolada de Sant Feliu i el nucli vell ens suggereixen que ens hi apropem.
Quant arribem a Boí gaudim d'un paisatge esplèndid al mirador de la vall i fruïm d'un camí tradicional excepcional. Creuem el poble per davant de l'església de Sant Joan i avancem pel magnífic camí de Sant Pere, que desfarem un xic per la carretera per ascendir suaument pel marge més obac de la vall entre faigs, pins i avets al balneari de Caldes de Boí.
