Aigües Tòrtes de Colomèrs
Recorregut: BANHS DE TREDÒS/CABANA ET CASACADE D'AIGÜES TÒRTES/ BELVEDÈRE/ BANHS DE TREDÒS/ PÒNT DERA MONTANHETA
Dificultat: baixa
Tipus: Senderisme
Desnivell: 110 m
Durada: 1h 50 min
Descripció:
La millor frase que defineix aquest racó d'Aran són "precioses vistes en qualsevol època de l'any". Des de l'aproximació per la Val d'Aiguamòg veiem el polifacètic que és: pastures, prats, boscos, rius i altius cims com a preàmbul de la major conca lacustre dels Pirineus: el Circ de Colomèrs. L'itinerari proposat és un amè passeig que permet descobrir una part d'aquesta vall, zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S'endinsa el bosc seguint el riu fins una cascada. Per un sender cuidat i entretingut s'arriba al mirador on es veu la panoràmica dels cims i el Gran Tuc de Colomèrs (2.933 m) i cap a baix la ciénega i el riu de la zona protegida d'Aigües Tòrtes de Colomèrs. La tornada|volta es realitza entre bordes, prats de pastura i bestiar.
Recorregut detallat:
El recorregut comença al final de l'aparcament al costat dels Banhs de Tredòs. Un indicador ens assenyala el Camin dera Montanheta. Planejant al costat del riu i una vegetació floral variada s'arriba a una bonica cascada. Es puja fins a la Cabana d'Aigües Tòrtes al costat de la pista i un indicador desvia el caminant per seguir pel sender traçat al costat del curs|via del riu. Es remunta entre el bosc de pins i avets, primer fins un pont de troncs i posteriorment fins un mirador que se surt una mica del camí. Rere petites pujades i baixades se surt del bosc i s'agafa la pista a l'esquerra que porta al Pònt dera Montanheta i a l'àrea de picnic. Se segueix per la pista que còmodament torna al punt d'inici.
Recomanem:
Una visita al Balneari dels Banhs de Tredòs i un bany a la seva piscina d'aigües termals.
Curiositats:
Amb la retirada dels gels al final de l'última era glacial, a les conques es van formar llacs que es van anar omplint de sediments fins a convertir-se en plans on els rius han anat solcant un traçat de forma sinuoses, raó per la qual rep el nom d'"aigües tòrtes", que traduït vol dir aigües tortes. El cabirol és un mamífer de la família dels cérvols que viu al bosc i d'on surt poques vegades. El mascle té banyes petites de tres puntes que muden cada any. La femella és l'única en la seva espècie amb implantació diferida: després de l'aparellament té l'òvul fecundat i aquest no es desenvolupa fins que les condicions externes li són propícies. La milfulles (achillea millefolium), creix en prats, pastures i marges dels camins. És coneguda des dels romans: els soldats sempre la portaven al sarró pel seu poder cicatrizante. En infusions, també s'ha utilitzat per tractar úlceres i gastritis.
Lac de Restanca
Recorregut: PONTET DE RIUS/REFUGI DERA RESTANCA/RASPES DE RIUS/BARRANC DE RIUS/PONTET DE RIUS
Dificultat: alta
Tipus: Senderisme
Desnivell: 440 m
Durada: 3h
Descripció:
Al poble d'Arties comença la vall de Valarties. Els seus verds prats contrasten amb els boscos de coníferes i l'imposant Tuc de Montardo. L'itinerari és un inici al senderisme d'alta muntanya entre escarpats cims, canchales i llacs. És part del camí de pujada al Montardo. Se elternan els boscos d'avet i pi negre esquitxat d'algun serval de caçadors o sauco vermell. També destaquen plantes com el rododèndron, que es vesteix de flors roses a l'inici de l'estiu, i el nabiu i els gerds com a fruit preferit de molts animals. Al bosc abunda la fauna com el senglar, el cabirol, el guillot i la marta. Fora d'aquest i a més altitud el més abundant és l'isard, competint amb les marmotes i, en menor nombre, els inquiets erminis.
Recorregut detallat:
S'inicia en Pontet de Rius, passada la cabana es gira a l'esquerra seguint les marques del G-211. S'ascendeix per un sender irregular però definit que serpenteja per un frondós bosc de pins i avets. Acabada la pujada hi ha una desviació. S'agafa a la dreta i segueix guanyant alçària però més progressivament. Es divisa la presa quan el bosc clareja i, finalment, s'arriba al Lac dera Restanca. El refugi de la Restanca és en l'altre costat de la presa. Darrere del refugi es troben les escarpades Agulhes deth Montardo. L'itinerari continua sense creuar la presa, el G-211 a la dreta remuntant un petit coll. El sender segueix la base del Tossal de Mar. Hi ha un descens d'un centenar de metres per arribar a una vall on es veu el punt de sortida. Es remunta un canchal encara seguint les marques de GR i es fa un flanqueig per les Raspes de Rius. Allà on el camí s'apropa més al riu es deixa el GR, per anar a la dreta a buscar el Barranc de Rius. Es passa el riu per sobre una llosa plana i es continua per un camí de vegades ben marcat, d'altres desdibuixat per l'herba o les flors, descendint la Val de Rius. Passada la Cabana de Rius les fites són més visibles portant finalment al punt de partida.
Recomanem:
Arribar fins a Lac de Mar o Lac deth Cap. deth Pòrt. Consultar els guardes del refugi abans de començar aquestes excursions.
Curiositats:
Les restes d'edificacions o túnels que es troben són de les obres iniciades en els anys 40 per concentrar l'aigua a la central hidroelèctrica de Valarties. Una obra d'espectaculars dimensions amb preses i 19 km de túnels i galeries que comuniquen els llacs de la conca de Valarties i les veïnes de Colomèrs i Saboredo. El rododèndron (rhododendron ferrugineum) produeix unes formes irregulars de color groguenc que es diuen "ganyes". Són com a tumors provocats per insectes, fongs o bacteris. És la defensa de la planta a la presència de l'intrús per aïllar l'atac. L'"oli de marmota" són les ganyes de rododèndron macerades en oli d'oliva. És un eficaç antirreumático i antiinflamatori. L'isard és el mamífer més característic de la Val d'Aran. Viu en alçàries compreses entre 1000 i 3000 m A l'hivern descendeix fins al límit superior del bosc i a l'estiu puja a buscar les pastures més tendres i els gelaters de neu.
Ruta dels 7 llacs a Colomèrs
Recorregut: Estanh dera Lòssa-Estanh Major- Estanh de Colomèrs- Estanh Mort- Estanh Garguilhs de Jos- Estanh de Cabidornats- Estanh Long
Dificultat: alta
Tipus: Senderisme
Desnivell: 360 m
Durada: 3h
Zona: Llacs de Colomers
Descripció:
El circ lacustre de Colomèrs és un massís de muntanyes disposades en cercle que empara a la seva falda una cinquantena de llacs "estanhs". La lenta però eficaç erosió del gel de les època glacials ha deixat com llegat un paisatge incomparable. L'accés al refugi ja premia l'esforç. L'entorn és un paratge d'alta muntanya amb cims alts i escarpats que ronden els 3000 m d'altitud, com la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Es proposa una ruta circular pels llacs més proximos a l'entrada del Circ de Colomèrs, enllaçant 7 llacs totalment diferents.
Recorregut detallat:
Des de la parada de taxis de la Montanheta, un rètol indica un sender que puja irregular fins un primer llac: l'Estanh dera Lòssa. Una vegada s'arriba al riu (rètol), sense creuar-lo, es pren el sender de la dreta cap al refugi de Colomèrs. Deixant a l'esquerra la presa se segueix pel sender més pròxim a l'Estanh Major de Colomèrs fins al refugi. S'envolta el llac per un tram una mica incòmode i es puja per un pas estret i relliscós quan plou. S'arriba a l'Estanh Mòrt i es voreja per l'esquerra. Després de pujar un petit canal, les marques grogues se separen de les roges. Se segueixen les grogues a l'esquerra, que porten a l'Estanh donis Garguilhs de Jos. S'envolta i es creua el desguàs. El sender puja, baixa, es travessa un altre torrent. A l'esquerra, sota d'un avenc queda una zona d'aigües embassades. Es baixa a una petita conca, i es remunta un petit coll que dóna accés a l'Estanh donis Cabidornats. Es voreja per l'esquerra i seguint les marques grogues s'arriba a l'Estanh Long. Es continua a l'esquerra fins i tot l'inici de l'Estanh Long i es gira després a l'esquerra pel GR que porta al coll o Còth de Clòto, on es divisa l'Estanh Còth de Baish. Passat el coll es descendeix fins que es bifurca i es continua pel sender de la dreta fins que conflueix amb el primer encreuament, al costat del riu. Es refà la part final del camí fins al punt d'inici.
Curiositats:
Els llacs glacials es van formar en retirar-se la neu de les grans capçaleres denominades "circ glacial", deixant cubetes escavadas per l'erosió del gel i ocupades actualment pels llacs. Les pedres errants, en aquesta zona, són grans blocs de granit col•locats en llocs aïllats que van ser transportades per la glacera. La genciana ( genciana acaulis), de color blau violaci, és una planta que estén les seves arrels sota terra i d'una mateixa planta surten flors molt escampades, encara que la primera lenta 12 anys en brollar. Una altra planta pròpia d'aquests lares és l'acònit (aconitum napelus), una de les més tòxiques que es coneixen, mortal fins i tot en petites dosis. S'emprava com a calmant en cataplasmes per a la gota i el reuma.
Ruta de Saboredo
Zona: Llacs de Saboredo
Recorregut detallat
La vall de Ruda és un exemple extraordinari de vall d’origen glacial, amb boscos de pi negre que n’ocupen tota la riba. Aquesta vall és molt visible des de la carretera de Baqueira a la Bonaigua. Al circ de Saboredo hi ha nombrosos llacs que queden closos per cims escarpats que s’endinsen cap al circ, ja al límit del Pallars. La pista comença al nucli 1.500 de Baqueira. Un cop travessat el pont sobre el riu Ruda, s’obren als nostres ulls uns prats fabulosos amb petites cabanes engalanant un paisatge meravellós. Al pont de Locampo és aconsellable deixar els vehicles i caminar tot gaudint d’aquest indret encisador.
