Com un dels tresors més apreciats del Pirineus, la Val d’Aran presenta un abundant llegat monumental i artístic que es concentra, sobretot, en les esglésies parroquials de les petites poblacions d’Aran.
Efectivament, nombroses esglésies romàniques, moltes d'elles dotades del característic campanar, que les fa fàcilment localitzables, constituïxen una important mostra de la més sòbria arquitectura eclesiàstica construïda, en alguns casos, fa més de deu segles i que ha incorporat, amb el temps, notables característiques gòtiques i renaixentistes.
Malgrat les modificacions posteriors que han sofert al llarg dels segles aquestes edificacions, la consciència del valor que posseïx aquest patrimoni cultural, arquitectònic i artístic ha fet iniciar estrictes programes de recuperació i conservació. Últimament, i seguint aquesta línia, s'han pogut recuperar les pintures romàniques de Santa’Eulàlia d’Unha o les renaixentistes de Sant Andrèu de Salardú o les de Sant Martí d’Arró. Cal destacar també la recuperació de la policromía d'una talla gòtica del segle XIV a Sant Andrèu de Casau així com la restauració dels exquisits teixits d'una casulla del segle XVII, en Sant Pèir d’Escunhau.
 |
 |
|
| Absis de la Purificació de Bossòst | Portada romànica de la Purificació de Bossòst |
Bossòst. Era Mair de Diu dera Purificacion
Bossòst, acull un magnífic exemplar d'arquitectura romànica aranesa: l'església d'Era Mair de Diu dera Purificacion. El primer que sorprèn de la seva magnífica arquitectura és la seva unitat estilística que la converteix en un fidedigne document visual de l'arquitectura romànica desenvolupada en el transcurs del segle XII. Era Mair de Diu dera Purificacion ve a ser un compendi dels principals atributs de la producció artística del Romànic, amb la seva planta basilical composta per tres naus construïdes en volta de canó i sostingudes sobre pilars circulars; els seus tres absis profusament decorats amb elements escultòrics de procedència llombarda; la seva torre campanar adossada en l'angle de nordest configurat a partir de lesenas, finestres abocinades i geminades i arcuaciones llombardas, i les seves dues portades, amb timpà cadascuna d'elles, d'una gran riquesa iconogràfica i estructurades a partir d'una successió d'arcs en degradació.
Un detall interior que no ha de passar-nos desapercebut és el testimoniatge d'un fragment de pintura mural situat en l'absis central on s'intuïx la representació de l'escena de l'Epifania; la data d'aquestes pintures se situa entre finals del segle XIII i principis del XIV.
Salardú. Església de Sant Andrèu
L'església de Sant Andrèu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del Romànic tardà, aproximadament del segle XIII; això ens duu a una configuració en planta de tipus basilical, amb l'encapçalament de tres absis i portada exempta de timpà. Hi ha adossada una torre campanar del segle XV, que conserva a la planta baixa un espai habitable estructurat en cúpula i nervadures. El perímetre exterior de l'església ofereix, en la franja del fris superior, un ric treball escultòric en forma de modillons.
La portada, concebuda en cinc arcs en degradació acollits per un guardapols, presenta una decoració composta principalment per motius vegetals; damunt de la clau de l'arc en guardapols hi ha encastat un crismó.
En l'interior es troba erigida la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d'Erill la Vall, al que se li atribueïx també l'execució del Crist de Mijaran del segle XII.
Arties. Santa Maria
L'església de Santa Maria d'Arties representa un dels estendards de l'arquitectura romànica aranesa. L'edifici presenta planta basilical de tres naus, encapçalades originàriament per tres absis dels quals avui dia només es conserven els laterals. La nau central presenta volta de canó que, a causa de patologies estructurals, sofria un procés d'obertura de la volta que encara s'evidencia en els desplomis de les pilastres; la intervenció efectuada l'any 1999 ha solucionat aquestes disfuncions.
Conserva dues portades d'accés, una al mur de migdia i l'altra mirant a nord. En l'extrem de ponent hi ha incorporat un campanar de cinc pisos amb coberta piramidal.
El retaule, originari del segle XV, representa diferents escenes bíbliques de la Mare de Déu i és una obra mestra de la pintura gòtica.
Betlan. Sant Pèir
L'església de Sant Pèir de Betlan disposa d'una sola nau en volta de canó, rematada a llevant per un gran absis i flanquejada a ponent per una torre campanar.
Els orígens romànics de l'església de Sant Pèir es poden apreciar també en la decoració exterior de l'absis, en la configuració en planta de l'edifici i, sobretot, en la pila baptismal del segle XIII; en la producció escultòrica cal destacar la talla religiosa invocada a la Verge de les Neus.
 |
 |
|
| Església d’Arties | Església de Casau |
Montcorbau. Sant Estèue
L'església de Sant Estèue, malgrat dels seus orígens, ha incorporat el llegat artístic que van deixar els períodes gòtic i barroc. Del període romànic queden testimoniatges el tram central de la nau i la pila baptismal.
Les. Sant Blai
La petita església de Sant Blai la trobarem darrere d'Era Baronia, edifici noble del segle XVII, en el poble de Les. Les seves reduïdes dimensions, que inclouen un espai absidial de forma semicircular, semblen indicar que l'actual capella formaria part de l'encapçalament d'una construcció en el seu moment més gran.
Casau. Sant Andrèu
L'església de Sant Andrèu de Casau és un exemplar arquitectònic que posa de manifest una de les característiques pròpies del patrimoni eclesiàstic aranès: la simultaneïdad de diferents estils artístics en un mateix edifici. Uns interessants components d'origen romànic de l'església de Sant Andrèu aon el Crist esculpit que trobem encastat a la part superior de la portada d'entrada i la seva escultura en talla de fusta representant la Mare de Déu amb el Nen a la seva faldilla.
Betren. Sant Estèue.
Les primeres referències històriques de l'església de Sant Estèue de Betren daten del segle XIV, just en els preludis de l'art gòtic, com ho demostra la convivència dels estils romànic i gòtic en la configuració arquitectònica i escultòrica de l'església.
Vilamòs. Santa Maria
L'església de Santa Maria de Vilamòs consta de planta basilical de tres naus; la nau central i la lateral sud presenten volta de canó; la volta lateral nord és de cambra d'esfera.
Un dels atractius artístics més interessants de l'església de Santa Maria de Vilamòs són les làpides funeràries romanes que romanen encastades en diferents àmbits murals, destacant sobretot, les quals estan situades en la torre del campanar.
Escunhau. Sant Pèir
Els atractius de l'església de Sant Pèir els trobarem, sobretot, en els testimoniatges arquitectònics i escultòrics que romanen del seu passat romànic: l'estructura de la nau, la portada i la pila baptismal.
Tredòs.Santa Maria de Cap d'Aran
Presenta dues característiques insòlites respecte de la resta del patrimoni eclesiàstic de la Val d'Aran: la presència d'una cripta a la part inferior de l'altar i l'emplaçament de la torre del campanar apartada respecte el cos de l'edifici religiós.
Vielha. Sant Miquèu
La portada, datada en el salt dels segles XIII i XIV, representa un fidel testimoniatge de l'evolució artística del llenguatge romànic cap a les primeres formes gòtiques. En l'interior destaca la pila baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu molt comú en les piles araneses del segle XIII.
La peça més emblemàtica que guarda l'església de Sant Miquèu és una talla romànica de Crist que formava part d'un conjunt escultòric, més ampli, producte de l'època més madura del taller de Eril la Vall i que representa una de les peces més paradigmàtiques de l'escultura romànica del segle XII.
Unha. Santa Eulària
Consta de planta basilical de tres naus, amb volta de mig punt la central i de cambra d'esfera les laterals; a llevant, s'erigeixen tres absis decorats al gust llombard; i torre campanar del segle XVIII.
L'església d’Unha és l'única de la Val d'Aran que conserva les seves pintura murals romàniques, localitzades en la semiesfera de l'absis central.
Vilac. Sant Fèlix
Interessant portada formada per quatre arcs de mig punt en degradació i protegits per un guardapols decorat amb el típic escacat (originari d'Aragó i Navarra). El timpà presenta un curiós treball escultòric amb la representació de la figura de Crist, coronat i entronitzat, i envoltat pel Tetramorf.
