RUTA DEL CANAL DE CRISTALL
Iniciem el recorregut al Refugi de Prat d’Aguiló. Molt a prop i a la seva dreta podem veure els senyals grocs i blancs que ens acompanyaran fins el Pas dels Gosolans. Aquest camí (el PRC 124) és el conegut amb el nom de “Ruta dels segadors” o “camí de la Cerdanya” i era el que seguien els temporers provinents de Gósol (al Berguedà). Aquest camí pren direcció oest en arribar al pas dels Gosolans i és on nosaltres el deixarem.
El camí guanya alçada sobre el Prat d’Aguiló i poc abans d’endinsar-se en un bosquet passa pel costat d’un abeurador de plàstic. El camí continua ascendint a través de petites zones boscoses i tot fent ziga-zagues ens porta fins a la pedrera formada pel desprendiment de roques del cingle superior. Aquesta és una zona sense problemes almenys en absència de neu ja que és molt fresat i estable si està sec.
PAS DELS GOSOLANS
Arribem doncs en uns 45 minuts al Pas dels Gosolans. Aquí veiem una gran extensió de prat on pasturen cavalls i podem contemplar la punta de la cara nord del Pedraforca. Més endavant (quan ja estem més a prop del Comabona) tindrem una excel.lent vista del Pedraforca.
Al Pas dels Gosolans hi arriben dos camins: el GR-150.1 i el ja anomenat PRC124. El GR-150.1 recorre tota la carena de la serra del Moixeró i del Cadí d’est a oest des del Coll del Pal fins a Gósol, el PRC124 és el camí per on hem pujat. En aquest punt però, el GR-150.1 es separa lleugerament de la carena desviant-se una mica cap el sud. Tot i que seguir-lo te l’aventantge de passar pel costat d’una font (la font Tordera, situada una mica al sud del punt que hem rotulat com “Collet” al nostre mapa) ens perdriem una part fonamental d’aquesta ruta: les vistes sobre la Cerdanya que podem contemplar passejant per la part superior del cingle.
Així doncs, en el moment d’arribar al Pas dels Gosolans deixem de seguir les marques de color i ens dirigim en direcció est (cap a la nostra esquerra) tot seguint les fites i caminant pel llindar del cingle fins arribar a l’Agulló. Des d’aquí dalt estant, els grans cims que veiem des del prat d’Aguiló (Agulló i Comabona) no son tant espectaculars ja que queden reduits a turons que sobresurten unes desenes de metres de la serralada. Ara el camí és un passeig que ens permet contemplar les magnífiques vistes sobre la Cerdanya amb l’empetitit refugi del Prat de l’Aguiló als nostres peus.
L'AGULLÓ
En arribar a l’Agulló, la carena gira a la dreta (direcció sud) i podem veure el Comabona en primer pla. Tot admirant els bonics exemplars de cavall bretó cerdà que pasturen per la zona i les àmplies vistes sobre la Cerdanya seguim avançant. El terreny ascendeix molt suaument fins un petit collet des d’on tenim la cara nord del Pedraforca gairebé a tocar. D’aquí passem al collet de Comabona on hi ha una punta de roca que ens permet apropar-nos a un impresionant barranc.
En aquest collet ens trobem amb mes gent ja que es el punt on arriben els que estan ascendint al Comabona seguint el GR-150.1 des del pas dels Gosolans. El Cim del Comabona ja és a tocar i en menys de 10 minuts podem oberservar les magnífiques vistes que ens regala…
El camí de descens és molt menys concorregut que el d’ascens. Si durant l’ascens ens hem trobat més de 20 persones, durant el descens només hem trobat dues persones fent un mos al Pla de les Creus. Per iniciar el descens podem seguir la carena en direcció est cap el Coll de Terrers o be fer baixada en direcció sudest seguint els senyals verds i blancs per enllaçar amb el GR-150.1. Si decidim seguir la carena unes fites amb marques de pintura verda i blanca ens indiquen camí.
CIM DEL COMABONA
En arribar al GR-150.1 seguim en direcció est (o nordest depenent del punt on enllacem) dirigint-nos cap el Coll de Terrers. En aquest punt el pas s’estreta i el camí s’uneix a les fites que marquen el descens del Comabona per la carena. Un indicador de fusta està rotulat com “Tancalaporta C.” tot i que no sembla assenyalar en la direcció on els mapes situen el Pas de Tancalaporta que és a uns 500 metres al nord. Sortim en pocs metres a un ampli coll que ens porta al Pas de Tancalaporta. Aquí el camí es bifurca, hem de pendre el que passa a la dreta del cim que tenim al davant (cap a nordest).
EL PAS DE TANCALAPORTA
El pas de Tancalaporta está format per un camí amb pedra petita i solta el que el fa un pas on cal anar amb compte i vigilar on posem els peus (amb neu aquest deu ser un pas molt delicat). Aquí una relliscada ens pot portar un disgust greu però això no ens impedeix aturar-nos i contemplar la magnífica vall que tenim als nostres peus i que finalitza a la població de Bagà.
A partir d’un indicador de pedra amb senyals del GR i altres camins el pas ja és més estable i en un no res ens plantem al Coll del Bou. Uns metres més enllà del coll veurem una desviació perfectament clara: un camí es separa a la nostra esquerra del GR-150.1 i abandonem el GR tot seguint els crecles vermells (vermells amb el centre groc en algun tram) i les fustes taronges que trobarem clavades en alguns troncs. Aquestes senyals ja ens acompanyaran fins el Prat d’Aguiló.
EL PRAT D'AGUILÓ
El camí descendeix ara decididament en direcció nord per girar cap el nord est i tot seguit cap a l’oest.
Durant la baixada tenim boniques estampes amb la Cerdanya de rerafons.
El camí guanya alçada i al final de la pujada trobem al costat del camí un grup de tres o quatre grans pins que ens donen l’ombra i la frescor adients per fer una aturada a menjar alguna cosa.
PLÀ DE LES CREUS
Uns metres més enllà trobem un filat i tenim ja una vista clara del refugi. Ja de baixada arribem al Pla de les Creus on trobem les úniques dues persones des del cim del Comabona. Travessem el pla en direcció nordoest i descendim per una zona d’avets.
El camí continua baixant fins que arribem a una tanca que ens dona pas al Torrent de les Toselles. El camí gira en direcció nord i guanya alçada entre prats i avets fins arribar a un collet herbós tot just a sobre del barranc de Toselles. Uns metres més de pujada i el Prat d’Aguiló s’ens presenta a la vista. Només cal creuar-lo per poder gaudir d’un bon descans al refugi i contemplar el paisatge abans de tornar al cotxe.
