18 de Abril de 2024   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

El nucli històric de Puigcerdà

Text: Ajuntament de Puigcerdà



Campanar de Santa Maria
Església fundada a finals del segle XII i reconstruïda durant el segle XIV, amb tres naus i portal d’arquivoltes en degradació. En resta el campanar, del segle XIV, excepte el darrer tram, que pertany a les modificaciones del segle XVIII. Mesura 35 metres d’alçada i és de cos vuitavat i base quadrada amb una rossana.

Església de Nostra Senyora de Gràcia
Capella consagrada el 1482, fou malmesa pels francesos el 1793, i reformada posteriorment diverses vegades. Procedeixen d’aquí dos magnífics retaules gòtics, els de l’Anunciació i de Sant Esteve i Sant Joan, ara al Museu de Catalunya. La seva edificació és a causa d’un vot de Jaume Mercader, veguer de Cerdanya. Està situada al carrer de les Escoles Pies.

 
Torre-campanar de Santa Maria   Creu de terme al interior del campanar

 

Antic Convent de Sant Domènec
Edificat a partir de 1291, l’església actual és, sobretot del segle XV, amb reformes d’aquest segle. Està coberta amb teginats de doble vessant sobre arc diafragma apuntat. El 1835 fou desafectat i ha estat utilitzat com a caserna, escola i seu de la biblioteca i l’arxiu comarcals. Conserva unes pintures gòtiques del 1362, obra de Guillem de Manresa. Al MAC es conserva una làpida sepulcral gòtica de Ramon d’Urtx, baró de Matamala, mort el 1297. Avui es pot veure una de les ales de l’antic claustre (1603).

Ajuntament
Es tracta d’un edifici d’origen gòtic, probablement de la fi del segle XIII, en el qual encara pot observar-se, a l’interior, una volta d’aresta, que és el que restà de l’incendi del 1938. S’hi conservent alguns quadres del pintor local Pere Borrell.

Hospital
Documentat des del 1190, és un dels edificis més antics de la Vila. És una obra de transició del romànic al gòtic, si bé avui resta ja molt emmascarada.

Plaça de Cabrinetty
A finals del segle passat fou la plaça Major. Bell recinte porxat que, possiblement, correspongui al pati de l’antiga força. Poden observar-s’hi les cases renaixentistes senyorials de les famílies Cadell i Descatllar.

Església de Sant Jaume de Rigolisa
L’antiga església parroquial fou alou de Cuixà, al segle X. Destruïda pels francesos al 1793, va ser traslladada de lloc per la família Macià i Bonaplata. L’actual capella és neomedievalitzant, caracteritzada per alguns elements com els arcs apuntats a les obertures i una rosassa a la façana.


Estany de Puigcerdà


Casino Ceretà
D’estil eclèctic, fou edificat el 1893 per Calixt Freixa. Patí un incendi el 1904 i fou reedificat el 1908, obra de Josep Domènech i Estapà. També anomenat antigament Casino de Dalt, consta d’un teatre i de diverses sales. Fou l’estendard del moviment literari i cultural de la Cerdanya de finals del segle XIX i principis del XX, lligat amb la Renaixença catalana.

L’estany
La primera notícia escrita que cita l’estany data de 1260, i les excavacions arqueològiques semblen confirmar-ne la construcció cap a mitjans del segle XIII. El seu caràcter noucentista ha estat quelcom modificat amb les reformes actuals, però no ha perdut la condició de lloc de gaudi i contamplació de la Vila per excel.lència.

Torre del Cònsol
El seu nom és a causa del fet que va pertànyer al cònsol de Dinamarca a Barcelona, Sr. German Schierbeck. Fou el promotor de la primera concepció del parc que porta el seu nom. Edificada l’any 1886, és d’estil eclèctic i en destaca una alta torre.