La catedral (1)
La Catedral de Santa Maria D'Urgell és l'edifici més emblemàtic de la ciutat. És, a més, l'única catedral romànica que es conserva a Catalunya.
Va ser construïda durant el segle XII, gràcies a l'embranzida del bisbe San Odón. Coneixem el nom d'un dels seus arquitectes, Ramon Llambard.
Anteriorment, havia hagut tres temples més: una basílica paleocristiana, la catedral carolíngia de principis del segle IX i la catedral construïda per Sant Ermengol i consagrada pel bisbe Eribau al 1040.
L'edifici actual té una planta basilical, tres naus, un gran absis central amb una absidiola interna i quatre absis laterals que no es manifesten en l'exterior.
 |
 |
|
| Façana de la Catedral | Carrer Canonges |
El claustre, Sant Miquel i el Museu Diocesà.
El claustre (2) està adossat a la façana sud del temple. Té tres galeries romàniques i la quarta és fruit d'una reforma de principis del segle XVII. Els capitells estan decorats amb una gran varietat de motius, des dels vegetals fins a representacions de monstres.
S'accedeix a l'església de Sant Miquel (3) per l'ala sud del claustre. Aquesta església és l'única que queda del conjunt d'esglésies episcopals promogut per Sant Ermengol a principis del segle XI.
L'antic edifici del deganat, contigu a Sant Miquel, i l'església dels beneficiats de la Catedral, la Pietat, que tanca el claustre pel seu costat oest, formen avui el Museu Diocesà (4). Aquest museu recull i exposa diverses peces d'art sacre procedents de tot el bisbat d'Urgell. Fins al seu robatori, s'exposava el manuscrit mossàrab dels comentaris en l'Apocalipsi, del Beat de Liébana.
La Casa de la Ciutat
L'edifici de l'Ajuntament (5), situat a llevant de la plaça Oms, prop de la Catedral, és el resultat de quinze segles d'evolució contínua: Restes en el subsòl, els més antics, d'una possible vila romana, que van servir per a donar suport l'absis de l'església romànica de Santa Eulàlia del segle XI, posteriorment capella de l'hospital del segle XV, fins a la remodelació del segle XVIII amb la construcció de la capella de Sant Francesc.
El Seminari Conciliar (6)
El Seminari va ser construït sota l'impuls del bisbe Caixal. La llegenda assegura que els diners que es va gastar per a la construcció ho va treure d'un tresor amagat a l'església desamortitzada del convent de Sant Domènec. La primera pedra va ser col·locada a l'abril de 1860, amb una gran processó i lluïdes cerimònies.
L’església de Sant Domènec (7)
L'església de Sant Domènec va ser construïda en el segle XV, sobre l'antiga església romànica de Sant Miquel, un dels temples construïts pel bisbe Ermengol.
Anteriorment, el convent de Sant Domènec ocupava l'espai on avui s'aixeca l'estació d'autobusos, i va ser traslladat en 1364 per a evitar que els enemics del bisbe es poguessin fer forts allà. Amb la desamortizació, el convent va passar per una etapa de decadència, mentre que l'església va passar a ser la seu de la parròquia de Sant Ot fins a la Guerra Civil. En l'any 1936 es va demolir el campanar.
En 1977 el convent -on estava la presó- es va convertir en el parador de turisme. Anys més tard, l'església es va convertir en Sala de Cultura, on se celebren exposicions, congressos i concerts.
 |
 |
|
| Façana de Ca l’Armenter | Portal Vell d’Andorra |
El carrer Canonges (8)
Aquest carrer, que discorre en direccuó nord-sud, és l'eix principal de la ciutat medieval. Està porticada a banda i banda, de manera que es pot assegurar un pas còmode a l'hivern.
Tradicionalment, residien els canonges de la Catedral, a partir del segle XII, quan van abandonar la vida en comú. Un bon exemple de les residències típiques dels representants de la canóniga -que, no oblidem- disposaven d'unes bones rendes, ho tenim a la casa coneguda avui com Ca l'Armenter, propietat segurament de la família aragonesa dels Lluna, el membre de la qual més representatiu va ser el Papa Benedict XIII.
El carrer Major (9)
El carrer Major, amb la seva forma en L, envolta la part més vella de la ciutat i marca el límit entre La Seu romana i alt-medieval i els nous barris que es van anar creant a partir del segle XIII. També hi ha rafals i alguns edificis i equipaments singulars, com les mesures de la Bladeria, i alguna casa senyorial, com Cal Don Llorenç o Cal Tarragona. Al peu del carrer, al sud, s'aixeca la biblioteca de Sant Agustí.
La Biblioteca de Sant Agustí (10)
La Biblioteca de Sant Agustí ocupa el recinte de l'antiga església del convent de Sant Agustí. Aquesta església va ser construïda cap a finals del segle XVI, quan els monjos agustins del convent de Santa Magdalena van ocupar un nou espai al peu del carrer Major. Les obres es van allargar durant el segle XVII.
El carrer Capdevila i el carrer Eres (11) Forma part del creixement de la ciutat cap al nord, en el segle XIII. El contrast dels carrers que formen el barri de Capdevila amb les de la ciutat antiga és evident: són tortuoses i estretes, mentre que els carrers Major o Canonges són més aviat rectilínies. A la part alta del carrer Capdevila es trobava l'antic Portal d'Andorra.
El carrer Eres formava el límit nord emmurallat de la ciutat. Baixant cap al passeig, vam trobar la placeta de Les Monges, on les monges de Lestonnac van aixecar el seu col·legi cap a 1720. L'església de la Immaculada és un notable edifici barroc, fundat pel bisbe Simeó de Guinda i Azpetegui.
Veure el mapa del recorregut per la Seu d’Urgell »
