El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per l'esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirze de Durro.
Una de les seves característiques principals és la seva uniformitat d'estil arquitectònic, sent construccions dels segles XI, XII i XIII, portades a terme per mestres lombards, i que es caracteritzen per les seves esveltes torres-campanar, la seva cura pel treball de la pedra i la seva decoració exterior a força de frisos d’arquets cecs i bandes lombardes.
Els conjunts de pintura mural d'algunes d'aquestes esglésies es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), així com les talles en fusta.
Aquest conjunt romànic constitueix un testimoniatge històric nacional de l'antic comtat representant el reflex artístic d'una societat estructurada entorn a les jerarquies eclesiàstiques i senyorials (Bisbat de Roda d’Isàvena i els Senyors d’Erill, ambdós promotors dels temples).
La concentració i l'estil evidència també la funció social que a la societat medieval tenien els temples, utilitzant les seves altes torres-campanar com elements de comunicació i vigilància. Merescudament, el 30 de novembre de l'any 2000, l’UNESCO va declarar aquest conjunt d'esglésies romàniques Patrimoni de la Humanitat.
En aquesta ruta visitarem aquests 9 temples, encara que en aquesta mateixa web pot accedir-se a descripcions i fotografies individuals de cadascun d'aquests llocs.
Església de Santa Maria de l’Assumpció de Coll
Datada entre els segles XII i XIII, amb aportacions gòtiques i posteriors, està situada a l'extrem sud del poble. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb capçalera d'absis semicircular i volta de creuer entre l'absis i la nau. Els braços estan formats per capelles de planta quadrada. El campanar, de 4 pisos d'alçada, està adossat al mur sud.
El portal està emmarcat per columnes dobles i tres arcs de mig punt, fris escacat i crismó sobre la porta. Els capitells estan esculpits. La decoració exterior està feta a força d’arquets cecs sobresortint del mur i envoltant tot el perímetre. Es conserven al Museu Diocesà de Lleida taules d'un retaule i una talla de fusta policromada ( s. XVI i XVII ).
Església de Santa Maria de Cardet
Datada a principis del segle XIII, va ser promoguda pel Monestir de Lavaix. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb capçalera d'absis semicircular, amb una cripta a nivell semi-sotsterrani. L'interior de la nau és de volta d'aresta, i la coberta és de pissarra.
Al mur nord es va afegir una capella de planta rectangular, i al mur sud la sagristia. El campanar és de espadanya amb arquejades a dos nivells.
El portal és d'arc rebaixat amb un petit porxo, i la decoració exterior està feta a força d’arquets cecs i lesenes a l'absis. El retaule és barroc del segle XVIII.
Es conserven al Museu d'Art de Catalunya una creu de fusta, el frontal de l'altar i una biga decorada ( totes del s.XIII ).
 |
 |
|
| Església de Sant Climent de Taüll | Església de Santa María de Taüll |
Església de Sant Feliu de Barruera
Datada entre els segles XI i XII, a sofert moltes transformacions. Està situada fora del nucli urbà, i es tracta d'un edifici d'una nau, la capçalera de la qual és d'absis semicircular i la seva decoració exterior duu arquets i lesenes.
Al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada la coberta de la qual és de volta de canó, i el campanar és de planta quadrada i de quatre pisos.
El portal és d'arc dovellat de mig punt amb motllures i un porxo amb coberta de doble vessant.
Església de Santa Maria de la Nativitat de Durro
Datada al segle XII, ha sofert moltes modificacions. Situada a la part baixa del poble, és un edifici d'una sol nau i absis semicircular.
El campanar, de planta quadrada, té cinc pisos d'alçada, amb grans obertures d'arc apuntat als dos superiors. També són de planta quadrada les dues capelles amb coberta de volta de creueria gòtica ( s.XVII ) situades a la façana nord, amb retaules del segle XVII. La capella sud amb retaule del segle XVIII.
La coberta, sobreelevada, és de lloses de pissarres, i la portada és un arc de mig punt amb arquivoltes, columnes i capitells treballats, fris escacat i làpida amb crismó.
Al presbiteri guarda un retaule barroc del segle XVIII, i es conserven al museu, talles del segle XII-XIII, taules d'un retaule del segle XV i un sagrari de fusta del segle XVI.
Ermita de Sant Quirze de Durro
Datada al segle XII, és un petit temple d'una sola nau i capçalera d'absis semicircular, amb volta de canó. La teulada és de llosa de pissarra.
El campanar, fet a força de pedra reutilitzada, és una espadanya bífora.
El portal és d'arc de mig punt i els interiors són d'estil barroc popular igual que el retaule, l'original del qual es conserva al Museu d'Art de Catalunya.
Església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall
Datada entre els segles XI i XII, amb posteriors modificacions, és un edifici d'una nau coberta amb bigues de fusta i pissarra. La capçalera la formen tres absis semicirculars havent-se restaurat el central recentment.
El campanar, de sis plantes, és de planta quadrada amb finestres geminades a quatre vents. El portal conserva restes de pintura mural, precedit d'un pòrtic amb quatre arquejades sostingudes per pilars circulars.
Guarda una còpia del Descendiment de la Creu ( dels s.XII-XIII ), l'original de la qual es conserva al MNAC, i diverses talles barroques.
Església de Sant Joan de Boí
Datada als segles XI i XII, ha sofert moltes transformacions, i és un edifici de tres naus separades per arcades, sent la coberta de fusta i pissarra. La capçalera està formada per dos absidiols semicirculars amb volta de cambra d'esfera i un absis central rectangular.
El campanar, de planta quadrada, apareix adossat a la façana sud, presentant els seus dos primers nivells la típica decoració d'influència lombarda de la resta de les esglésies de la vall, sent l'últim pis de factura posterior.
La portada original del temple, a la façana nord, protegia amb pòrtic la pintura mural del segle XII, les restes del qual es conserven al MNAC.
Església de Santa Maria de Taüll
Datada als segles XI i XII, està situada a la Plaça Major. Seguint la línia de l'arquitectura religiosa de la vall, té una torre-campanar de planta quadrada de cinc pisos amb finestres geminades a quatre vents.
Va ser consagrada pel bisbe de Roda l’11 de desembre de 1123 i és, al costat de la de Sant Climent, l'obra mestra del romànic català. Es compon de tres naus amb tres absis semicirculares rematats amb els característics arcs lombards.
Guarda la reproducció de l'impressionant conjunt pictòric de l'absis central, l'original del qual es troba al MNAC. Es tracta d'una pintura mural la imatge central de la qual és un pantocràtor de la Verge anomenat Maiestas Mariae.
Església de Sant Climent de Taüll
Datada als segles XI i XII, està situada a la part baixa del poble. Seguint la línia arquitectònica de la vall, té una torre-campanar de planta quadrada de sis pisos amb ventanals separats per frisos de dent de serra.
Va ser consagrada pel bisbe de Roda el 12 de desembre de 1123, un dia després que la de Santa Maria. La componen tres naus amb absis semicirculars rematats amb arcs lombards i finestres geminals de dos i tres arcs.
Guarda la reproducció del importantíssim conjunt de pintures murals, de la qual la més destacable és l'escena de l'absis central, (l'original del qual es troba al MNAC), consistent en un pantocràtor, autèntica joia de l'art medieval.
Contingut i significat del mural
La composició està presidida per la figura del Pantocràtor, a l'interior de l’ametlla mística, segut sobre una sanefa que representa la volta celeste. L’imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.
El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un Déu amatent a jutjar. A més ho flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i la fi de totes les coses.
El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església i faltaria un tercer, que no va arribar a fer-se, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és única i exclusivament religiós complint una funció clarament didàctica.
