La Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc, transcorre transversalment des de Perpinyà, a la comarca del Rosselló a la Catalunya Nord, fins a Bassella, al límit meridional de l’Alt Urgell. És a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres planes de Ponent.
El recorregut segueix primer la vall del riu Tet per enllaçar després amb la del Segre, formant un corredor natural. La ruta travessa les comarques del Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i l’Alt Urgell.
ARQUITECTURA I ESCULTURA
El romànic de la Cerdanya està mancat de grans obres i presenta un conjunt força unitari d'edificis de dimensions reduïdes on sobresurten alguns exemples com l’antiga canònica de Santa Maria de Talló o l’església parroquial de Sant Pere d’Alp.
La renovació arquitectònica del s. XI implanta a la Cerdanya les formes llombardes de caràcter molt simple, tan pel que fa a la concepció formal i decorativa com a la tecnològica i tipològica; la qual provocà nombroses construccions mancades de decoració. No obstant això, certs elements decoratius purament llombards, com les arquacions cegues, són força corrents a la comarca.
Aquesta tendència perdurarà fins a la fi del segle XII, que es caracteritza per una continuïtat i per la reforma d’alguns edificis. Es substituiran les anteriors cobertes amb bigues de fusta per voltes de canó fetes d’obra i es reforçaran els paraments amb arcs formers.
Igualment, es produeix un perfeccionament i un refinament en el treball de la pedra, que produeix uns paraments amb carreus ben escairats així com un canvi dels motius ornamentals amb presència d’escultura a les portalades i les finestres. Aquesta escultura ha sobreviscut en estat molt fragmentari, però hom hi pot observar unes constants temàtiques que oscil·len entre l’ornament vegetal i la figuració animal i humana.
REL-LIGIÓ
Les representacions religioses són, bàsicament, en talla de fusta i es centren en la Mare de Déu i el Crist en Majestat. El culte al crucificat s’estén entre els segles XI i XII, però no perdurarà, la qual cosa ha motivat que pocs hagin arribat fins avui; no així el culte a la mare de Déu, la devoció a la qual ha estat estesa a totes les esglésies de la comarca fins als nostres dies, fet pel qual moltes imatges ha pogut conservar-se. El tipus iconogràfic d’aquestes és força unitari, des del segle XII fins al segle XV. Els frontals d’altar són un altre element característic de la nostra comarca encara que pocs es conserven, la major part està en museus o col·leccions privades.
Es conserven pocs vestigis de pintura mural “in situ”, principalment a la Cerdanya sota administració francesa, encara que recents restauracions d’edificis a la Cerdanya sota administració espanyola està proporcionant noves descobertes.
