En la comarca del Segrià, al terme municipal de Seròs, trobem la partida anomenada del Bovalar, uns 2 km. a l'est de la vila, situada a la part alta d'un turó que domina les aigües del Segre des del seu marge esquerre.
El jaciment consta d'un poblat d'època paleocristiana i visigòtica dels segles IV al VIII dC. amb una petita necròpoli i una església. Fou descobert en 1943 i començat a excavar en 1968 i resulta de gran interès arqueològic. És, possiblement, el jaciment d'època visigòtica més important de Catalunya.
La basílica
Als diversos elements de mobiliari litúrgic trobats en el jaciment, cal afegir la importància del conjunt eclesiàstic, composat per un edifici de planta basilical amb tres naus separades per columnes, capçalera tripartita i, en el costat contrari, un baptisteri compost de baldaquí sostingut per arcs de ferradura, reconstruït parcialment en el Museu d'Arqueologia de l’Institut d'Estudis Ilerdencs.
L'església compta amb dues portes d'accés, una d'elles comunica amb el poblat en el que fou una petita plaça, l'altra porta comunica amb un grup de sepulcres de pedra a manera de cripta, possiblement per a personatges rellevants.
El poblat
Es tracta d'un poblat reduït, característic d'una zona rural. Es troba aglomerat al voltant de l'església i les seves cases responen a habitatges unifamiliars de diverses habitacions (dues o tres) i una única porta. L'activitat dels habitants era agrícola i ramadera com evidencien els utensilis trobats i el fet documentat de l'existència d'un molí d'oli. El conjunt va ser ocupat fins a principis del segle VIII.
Ubicació històrica (Museu d'Història de Catalunya)
El cristianisme és la religió creixent a la fi de l'imperi Romà. Durant el període visigòtic l'Església es converteix en un dels pilars de la societat. Viles rurals, com la del Bovalar, segles IV-VIII, disposen de basílica i de baptisteri. En les èpoques paleocristiana i visigòtica, el baptisteri és l'espai on s'administra el baptisme. Compta amb una piscina, on els candidats, generalment adults, es bategen mitjançant el ritu de la immersió. Quan es generalitza el baptisme dels nens, a partir del segle VII, els baptisteris donen pas a les piles baptismals.
El poblat pren el nom de la partida del Bovalar que antigament era el lloc on pasturaven els bous, un terreny no treballat i cobert de vegetació natural.
