La comarca de la Segarra concentra una notable quantitat de castells, cases fortes i viles closes, els quals van tenir històricament una vida activa més llarga que les fortificacions d’altres indrets. Les fortificacions de la Segarra, en efecte, tenen el seu origen a l’Edat Mitjana, en el context de l’expansió dels comtats catalans sobre la Marca o Frontera Superior d’al-Andalus, durant els segles XI-XII. De fet, en alguns casos aquests castells havien estat abans fortificacions islàmiques.
 |
 |
|
| Torre del castell de Florejacs | Torre de Vallferosa |
A diferència d’altres fortificacions d’origen medieval del país, els castells, cases fortes i viles closes de la Segarra van romandre habitats i actuant com a centres de dominis senyorials després del final de l’Edat Mitjana. A la Segarra, el feudalisme es va mantenir amb força durant els segles XVI, XVII i XVIII, de manera que moltes fortificacions i els senyorius corresponents van perdurar fins a la seva abolició en ple segle XIX.
Els castells, cases fortes i viles closes de la Segarra encara ens parlen d’uns temps durs que foren, tanmateix, decisius per a l’esdevenidor del país.
Castell de l’Aranyó.
L’edifici actual és el resultat de les reformes engegades cap al 1569 i que van canviar totalment la fesomia de la fortalesa medieval. En realitat, es va tractar d’una veritable reforma que va donar lloc a un castell-residència en què les exigències defensives es combinaven amb la funció residencial, solució de compromís molt habitual a les fortificacions de la Segarra postmedievals.
Castell de Montcortés
Castell de Castellmeià.
El “castell de Meià” (castrum Mediani) ja existia l’any 1044. El 1132 estava sota el domini de la canònica de la Seu d’Urgell i abans del 1157 passà a la senyoria del monestir de Santa Maria de Solsona.
La fortalesa de Castellmeià, amb una torre circular i una bestorre, que li proporcionen una aparença robusta i majestuosa, presideix el llogaret homònim i la petita església romànica situada a la rodalia. L’entrada es fa a través d’un portal adovellat coronat per un escut dels Vergós i la façana presenta unes finestres d’estil renaixentista característiques del segle XVI.
Castell de Concabella.
Tot i que conserva alguns elements més antics, actualment el castell de Concabella és, més aviat, un gran casal renaixentista, resultat d’obres de reforma endegades sobretot a partir del segle XVI continuades durant el seguit de canvis de domini de l’època moderna. És el castell o casal fortificat més gran de la Segarra.
Castell de Florejacs.
L’any 1082 es documenta per primera vegada el lloc de Florejacs (Floriacus) i el 1087 el seu castell (Floriachi castri). El primer senyor conegut fou Galceran Erimà esmentat l’any 1094. A finals del segle XIII, el castell de Florejacs pertanyia al domini dels Alemany de Cervelló, senyors de Guimerà, i, com a centre de la baronia de Florejacs, canvià de mans diverses vegades entre els segles XIV i XV.
Situat en un lloc elevat, el nucli clos es forma a partir del castell. El castell, és, actualment, un gran casal d’estil renaixentista. Restaurat modernament pels seus propietaris, avui és visitable.
Castell de les Sitges
Castell de Lloberola.
És una de les fortificacions mes interessants i antigues de la Segarra. Emplaçades en un lloc predominant, les seves restes mostren indicis de tres etapes constructives successives que han donat com a resultat un conjunt monumental complex. La part més antiga és, sens dubte, preromànica, i fins i tot és possible que una part de la muralla que tanca el recinte a la part nord sigui d’època islàmica. Probablement, la primera torre de Lloberola data del segle X i la segona de cap a l’any 1000.
Castell de Montcortés.
L’obra del nou castell de Montcortès, encarregada l’any 1493 per Joan Sacirera, que desitjava un imponent castell-palau segons els cànons constructius de l'època, va donar com a resultat una majestuosa fortalesa feta amb carreus ben escairats, de planta rectangular, amb portalada adovellada a llevant, finestrals i galeria d’arcs rebaixats al pis superior. La part més imponent del conjunt són les dues grans torres bessones quadrades que presideixen la fortalesa i que fan encara més gran el contrast entre el castell i el petit nucli de Montcortès, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l’església de Santa Anna, del segle XVI.
Castell de les Pallargues.
El castell de les Pallargues ja existia l’any 1040 (castellum Espalargi). L’edifici actual és un casal construït al segle XVI, possiblement en el moment en què l’antic castell medieval passà al domini dels Argençola. Tanmateix, el conjunt encara conserva indicis de les construccions anteriors que permeten proposar tres etapes constructives principals: una construcció circular que podria haver estat la primitiva rodona del segle XI; una estructura fortificada de planta rectangular del segle XIII-XIV, de la qual en queden indicis en els murs actuals, com una finestra cegada i, sobretot, les portes d’entrada; i la reconstrucció del Cinc-cents que va donar origen al castell-palau que coneixem avui.
L’element més destacable és el gran arc gòtic de la façana principal, en l’eix del qual es troba la finestra de la sala noble i la porta d’entrada.
Pany de muralla i campanar a Montfalcó MurallatEscut feudal al castell de les Pallargues
Castell de Molí de Ratera.
El castell de Ratera ja existia l’any 1008, quan era segurament una fortificació secundària del castell de Concabella. El castell, que als segles XIV i XV ja havia estat convertit en un gran casal gòtic, fou dotat al segle XVI d’un molí que aprofitava les aigües del Sió. Així, l’antic castell fronterer medieval es va convertir, finalment, en un complex militar, residencial i productiu que encara avui es pot veure en molt bon estat de conservació, gràcies a les obres endegades pel seu propietari a mitjan segle XX.
El lloc de les Sitges es documenta a partir de l’any 1025 i el castell homònim a partir de l’any 1116 (castrum de Ciges). El castell està constituït per una torre de plana rectangular envoltada per una muralla que tanca un recinte amb la mateixa forma. La torre d'homenatge és l’element més notable del castell. Construïda vers el segle XIII fa més de 20 m d’alçada i encara conserva l’obertura corresponent a l’antiga porta d’accés, situada a uns 8 m d’alçada.
El castell de les Sitges és el millor exemple de fortificació que conserva un aspecte genuïnament “medieval” de la Segarra.
Torre de Vallferosa.
Documentada a partir de l’any 1052, quan era una de les fortaleses que guardaven la marca meridional del Solsonès. Al principi, el castell estava constituït per una torre de planta circular . Aquesta torre era de dimensions més petites que l’actual, construïda al seu voltant a principis del segle XI. La torre actual és, de fet, impressionant: 33 m d’alçada i 12,30 m de diàmetre, amb una porta d’entrada situada a uns 10 m d’altura. La part superior de la torre, més estreta que la base, mostra una corona de merlets i les obertures dels cadafals situades a dos nivells diferents. A la part baixa hi ha grans pedres pràcticament sense treballar. A mesura que pugem els carreus són més regulars i més allargats. Tot l'edifici era cobert amb un arrebossat de color vermellós a causa de l'òxid de la terra.
Castell de Castellmeià
Vila closa de Montfalcó murallat.
El nucli de Montfalcó és un exemple excepcional de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral amb les cases adossades interiorment. La muralla actual, del segle XIII, té una única porta d’accés adovellada que dona a una plaça central on hi ha la cisterna que, encara avui en ús. A banda d’un carreró que condueix fins a la porta de l’església, l’únic carrer del poble voreja la muralla, tot passant pel costat del forn, possiblement comunitari.
