El poble del Vilosell es troba a 665 m d'altitud, al centre del terme, aturonat al voltant de les escasses restes de l'antic castell, que era bastit amb grans carreus.
Els carrers són estrets. Moltes cases han estat restaurades com a segona residència.
 |
 |
|
| Porta de la parroquial | Porta d'accès al casc antic |
Conserva en bon estat la notable església parroquial de Santa Maria, de façana barroca i campanar senzill damunt el frontis; l'interior és d'una nau, amb volta ogival ben conservada, i té encara un dels antics portals de transició del romànic al gòtic (segle XIII), dins l'estil de l'escola lleidatana, però auster.
El centre de la vila és la plaça de Sant Sebastià, on hi ha la capella del mateix nom, del segle XVIII, coberta amb fusta sobre un arc de diafragma; l'expansió moderna és per la carretera de Vinaixa.
Les activitats culturals i lúdiques giren al voltant del Casal (antic Centre Republicà), equipat amb sala d'ús polivalent, de l'associació de joves, del grup de correfoc, que tradicionalment es vesteixen de llops, i d'una agrupació de caçadors.
Carreró amb l'església al fons
La festa major se celebra el tercer diumenge d'agost. Fins fa pocs anys, a la vigília sortia el drac i es feia el correfoc. Per la festa major de Sant Sebastià (20 de gener), es fa un dinar de germanor al Casal i un ball popular. El tradicional aplec a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca se celebra el diumenge pròxim al 8 de maig i també es fa un dinar.
Fou fill del Vilosell el bisbe d'Urgell (1853-79) Josep Caixal i Estradé (1803-79), que tingué un destacat paper en el concili I del Vaticà; home d'idees integristes i d'ideologia carlina, intervingué en les lluites polítiques de l'època i s'hagué d'exiliar més d'un cop; defensà la Seu d'Urgell ocupada pels carlins (1874) davant Martínez de Campos i fou desterrat a Alacant i a Roma, on morí voltat d'honors.
