Aquesta ruta de la Segarra és molt completa i es pot fer en mig dia a peu o un dia si agrada la tranquil·litat i gaudir de cada indret. Es pot començar a qualsevol lloc, ja que és una ruta tancada. Però en els dos indrets on creua la carretera LV-3005 hi ha espai per deixar-hi el vehicle amb facilitat.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Suposadament comencem al creuament 1. Per aquí passa el més petit dels tres rierols que trobarem, la riera de Comabella. Ens dirigirem cap al Cementiri dels Nens Xics, descobrirem la curiositat de 16 tombes medievals juntes que són excavades a la roca, alguna de les quals de petites dimensions que dóna lloc al nom. Passant per espessos boscos de pinassa hem d’arribar a Santa Maria de Sasserra, antiga ermita i actual seu parroquial de Vallferosa.
Travessarem la carretera i farem cap a Clavells; és una gran masia que fou seu del senyor feudal en desaparèixer el castell de Vallferosa.
Continuarem per un carreró fins a Vallferosa. No hi ha paraules per descriure la sensació que sentireu en veure la torre. Però a nivell informatiu, cal dir que ens trobem al que és (en ruïnes) el nucli del poble de Vallferosa, habitat fins a la guerra civil espanyola. El cup de vi, forns de pa, esglésies, cementiris, tomba medieval a la roca... Si podeu, vegeu-ho tot, i com que no podreu treure els ulls de la torre heu de saber que us trobareu davant del que és considerat l’obra mestra de l’arquitectura militar europea del segle X.
Darrere l’església trobareu el carreró que porta als antics horts del poble, travessarem la riera de Vallferosa i si tenim temps anirem a veure el "pantanet" que han fet per retenir una mica d’aigua perquè als temps de sequera puguin beure les vaques i els vedells que pasturen per la zona.
Si teniu set, aprofiteu per beure i reomplir les ampolles de bona aigua medicinal a la font de l’Auró (dita així per un antic arbre que hi feia ombra). Al creuament 3 hi ha el toll de l’Amic; aquí s’ajunten les aigües de la riera de Vallferosa amb les del riu Llanera. Els més atrevits poden intentar trobar la font salada (gairebé sempre només plora) i la seva balma.
Però per a la majoria dels mortals aconsellem anar del toll de l’Amic a Cal Cristòfol (La Collita, avui dedicada al turisme rural). Abans, però, caldrà que enfileu pel dret una petita costa que us hi portarà. Sota la casa hi ha una bonica balma (cavitats naturals molt utilitzades al llarg dels temps per a usos diversos). Aconsellem anar-hi si no heu vist o trobat la de la font salada. Amb temps ja podeu acabar d’arribar-vos a la font Vaca o de Montraveta, passeig de 5 minuts per veure un més de tants raconets encantadors dels quals podeu gaudir.
Travessareu per segona vegada, sense adonar-vos-en, el camí ral. Arribeu a Fustagueres, l’única masia que encara resta habitada permanentment i on també us trobareu una premsa de vi de pedra, un encuny a la roca per fer oli de ginebre (ungüent medicinal) i reïna, al costat hi ha un cup de vi medieval apedaçat i al nord de la casa, un forn d’obra (ceràmica) en força bon estat. Finalment farem una agraïda baixada que ens portarà fins al cotxe.
Si hi ha algú a qui encara li quedi benzina (d’aquella sense plom ni additius), pot intentar trobar les restes de 2 torres romanes que vigilaven el camí ral i a més eren l’última parada que feien els caminants abans d’arribar a Solsona pel sud. Sota les restes també hi ha un bonic cup rodó i, una mica més apartat, un sepulcre medieval isolat.
Depenent del temps del qual disposeu, el primer dia aconsellem només fer la ruta sense les extensions per no anar aclaparats. Es pretén fruir i no pas patir. Val més repetir les vegades que facin falta.
