Per la seva gradiositat i pel seu emplaçament, dominant tota la ciutat, l’església de Santa Maria (1) és el símbol identificador de Balaguer per excel.lència. L’any 1351 es va començar a bastir aquesta església gòtica de pedra picada i d’una sola nau. Atreu especialment la seva puresa formal i geomètrica, de contorns senzills i compactes, amb uns poderosos contraforts, i l’imponent campanar octogonal.
L’església està declarada Monument històric-Artístic. Actualment, aquesta església acull una exposició permanent anomenada «Art a Santa Maria» on el tema fonamental és l’art marià. Per arribar a aquesta església ho podem fer caminant des de la plaça Mercadal, pel carrer Santa Maria o el de la Muralla, per la passarel.la que hi ha al portal del Gel i des del carrer Major per les escales de Santa Maria. Amb autocar s’hi pot arribar pel camí dels Erals, que uneix la carretera de Castelló amb el barri del Firal. Pot visitar-se els dissabtes i els diumenges.
El Segre al seu pas per Balaguer
L’església, el convent de les monges clarisses, la casa rectoral i la casa del santuari formen un conjunt arquitectònic visible des de la llunyania que converteixen al Sant Crist en un element identificador de la ciutat. D’aquest conjunt en destaca la imatge que es guarda del Sant Crist de Balaguer, de gran veneració en totes les comarques de la Catalunya occidental i de les properes de l’Aragó.
Diu la tradició que aquesta imatge fou la primera que es va fer al món. L’autor fou Nicodem qui, tenint impresa al seu cap la imatge de Crist a la creu, va decidir realitzar-la.
La imatge fou cremada durant la darrera Guerra Civil. La imatge actual correspon a l’escultor Joaquin Ros i és una còpia de l’antiga imatge. És de fusta de Flandes i té trasplantat un peu salvat de les flames. Per arribar a aquest indret ho podem fer caminant, pel carrer Torrent des del centre històric o per l’anomenat «viacrucis» a prop del pont de Sant Miquel(2), tocant a la carretera d’Àger. Amb qualsevol vehicle s’hi pot pujar per la derivació que hi ha a la carretera d’Àger que ens durà fins al Pla d’Almatà. El Santuari es troba obert tots els dies, dins l’horari usual de visites.
El Pla d’Almatà és una zona extensa situada a l’Oest del Santuari del Sant Crist. En ella s’hi van establir els àrabs quan van arribar a les terres avui catalanes pels vols del 713-715. És un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. Des de 1983 s’han dut a terme excavacions les quals han posat al descobert una part important de l’entramat urbà que existia al Pla.
Les muralles(3) de carreus gruixuts i consistents, amb els seus portals (del Gel, del Torrent, etc.) encerclaven el nucli urbà i s’anaven extenent a mesura que la ciutat creixia. El seu origen cal cercar-lo en el mateix naixement de la ciutat i es conserven parcialment.
Església de Santa Maria
Per apreciar el recinte emmurallat cal arribar-hi des de la Plaça Mercadal, pel portal del Gel, passant pel carrer la Muralla o el carrer la Creu, que ens portaran o a Santa Maria o al sector del «Bombo». Podem veure panys de muralla a prop del castell i dins el barri del Firal, al costat del cementiri. Actualment s’hi pot pujar a través d’una torre d’accés al portal del Gel i arribar fins a Santa Maria a través d’una passarel.la.
Situat al cap de pont de la ciutat, el convent de Sant Domènec(4) fou eregit per voluntat del Comte Enmengol X d’Urgell, durant el segle XIV. El convent conserva un magnífic claustre gòtic d’esveltes i delicades columnes, i una església , la volta de la qual, és de canó apuntat, molt senzilla i seccio-nada per arcs transversals que no s’arriben a encreuar.
Un cop arribem a la part baixa de la ciutat ens trobem amb la plaça Mercadal(5), la plaça porticada més gran de Catalunya. És el centre neuràlgic de la vila i es troba situada al bell mig de la ciutat.
Plaça Mercadal
Els seus 7.000 m2 així com la gran varietat de façanes i de tipus d’arcs de les porxades, l’atorguen una bellesa singular, gairebé espectacular.
Tradicionalment, la Plaça Mercadal es el marc on es celebra tots els dissabtes el mercat setmanal. La plaça es converteix d’aquesta manera en el punt de trobada de gent de tota la comarca i l’activitat comercial centra l’interés de tota la població.
El Castell Formós(6), palau de Comtes d’Urgell i que Ferran d’Antequera manà enderrocar, reemplaçà l’antiga Suda que els àrabs van construir per defensar la ciutat, situada a l’extrem nord dels dominis islàmics. La seva localització es pot considerar d’estratègica: permet exercir un control visual de tot el seu entorn.
El Xalet Montiu(7) representa l'inici de l'estil modernista a la ciutat de Balaguer.
Quan aquest estil arriba a aquesta ciutat, a Catalunya està en la seva fase culminant, és el modernisme que neix sota la influència de l'arquitectura ja realitzada per Domènech i Montaner, i per Gaudí, i que comprèn els anys que van des de 1900 a 1914.
Veure el mapa del recorregut pel nucli històric de Balaguer »
