Segons Pau Vila i Dinarès (pedagog i geògraf 1881-1980), la primera divisió territorial de Catalunya, amb territoris ben delimitats, dividia el territori en 18 vegueries en l'any 1304.
Aquesta divisió corresponia a criteris funcionals com recaptacions, etc, i no a criteris geogràfics, resultant una mica incongruent i dificultant la relació entre els territoris.
La divisió de Catalunya en vegueries va perdurar gairebé cinc-cents anys fins l'arribada del Decret de Nova Planta amb el que es va abolir l'autonomia catalana (1716).
La divisió de 1304 establia les vegueries de:
- Tortosa
- Tarragona
- Barcelona
- Vilafranca (Sotsvegueria de Igualada)
- Lleida
- Cervera (Sotsvegueria de Prats del Rei)
- Puigcerdà
- Girona
- Montblanc
- Vic
- Berga (Sotsvegueria del Lluçanès)
- Manresa
- Balaguer
- Agramunt
- Besalú
- Camprodon (Sotsvegueria de Ribes)
- Sotsvegueria del Pallars
- Sotsvegueria del Vallès
