Otger Cataló és un símbol mític de la resistència del país a la dominació sarraïna, i el seu valor col·lectiu equival al de la llegenda de Pelayo a Castella, la Chanson de Roland a França o els Cavallers de la Taula Rodona a Anglaterra.
El protagonista, anomenat també el senyor del Castell de Cataló, nom relacionat amb els Camps Catalàunics, apareix ja en una narració de l'any 1418. En una segona versió de 1431 apareix com un gran capità arribat de França.
Diu la llegenda que la gesta d'Otger Cataló va ser possible gràcies als anomenats "els 9 Barons de la Fama", aquests van ser Alemany, Anglasola, Cervelló, Cervera, Erill, Mataplana, Montcada, Pinós i Ribelles, que es van conjurar en Santa Maria de Montgrony.
Els nou Barons van lluitar juntament amb Cataló per a recuperar la terra als invasors sarraïns, aconseguint la victòria, i Otger va ser l'únic ferit de mort.
Abans de morir, va ordenar que el seu escut dugués com adorn el símbol del Galg, en record del seu fidel lebrel que li acompanyava sempre.
Per altra banda s'ha formulat l'hipòtesi segons la qual el nom de Catalunya deriva precisament d'aquest cognom del personatge èpic. El fet és que els habitants de l'actual Catalunya eren coneguts com godos, i Gòtia era el país que habitaven. El nom de "catalans" apareix per primera vegada en uns cognoms d'un document de Carcasona del temps de Ramón Bereguer (1093 - 1131).
En un poema referent a la conquesta de Mallorca escrit sobre l'any 1115 es parla de Catalania, Catalanicus i Catalanenses.
En quant a l'origen de les propostes són diverses: Català vindria de got-godolà, o del castrum Catalaunum o camps Catalàunics prop de Tolosa...
També es diu que l'abundància de castells hauria donat lloc a castllans o catlans, o potser vindria de laketans, poblat ibèric de la Catalunya central.
Recentment, en un document sarraí almerienc de mitjans del segle XI, apareix un nom de lloc situat entre Lleida i Osca, anomenat Talunya o Taluniya.
Malgrat tot no es tenen dades definitives, i encara no se sap amb seguretat la procedència del topònim.
