El 23 d'abril se celebra la "Diada de Sant Jordi", patró de Catalunya. Tradicionalment, en aquesta data es commemora també el dia del llibre, en commemoració de la mort de Miguel de Cervantes, a imitació de la festa anglesa en honor a William Shakespeare.
És per això, que Catalunya combina la festa dels enamorats amb la del llibre, en una celebració que consisteix en que els homes regalen una rosa a la dona, i les dones regalen un llibre a l'home.
El dia de Sant Jordi es converteix en una alegre festa primaveral, on els carrers i pobles de tota Catalunya s'inunden de parades amb roses i llibres, i tot el món surt a comprar-los per a regalar als seus sers estimats.
La devoció a Sant Jordi, prové d'Orient (Líbia), i la seva llegenda es va estendre per Catalunya durant el segle XIII, pels guerrers i cavallers que tornaven de les lluites contra turcs i sarraïns.
La llegenda de Sant Jordi
Entre les moltes versions de la llegenda, la de Joan Amades la situa a la vila de Montblanc, on es diu que es va presentar un drac espantós que volava i caminava. Tenia cap de toro, cua de serp, i els seus ulls llançaven flames.
La bèstia es menjava els ramats, i per a protegir-los van ser tancats a la ciutat. El drac llavors, va sobrevolar les cases destrossant-les amb les seves flames, i un grup de cavallers va intentar matar-lo sense èxit.
El rei va acordar donar-li al drac un parell d'ovelles cada dia, per a aplacar el seu apetit. A l'acabar-se les ovelles li van donar bous i després cavalls fins a que no van quedar animals. Llavors va fer un sorteig entre el poble per a donar-li cada dia una persona, sent la princesa la primera escollida.
La princesa es va acomiadar i va anar cap al bosc disposada a morir, quan un jove cavaller va aparèixer per a salvar-la.
La lluita entre el drac i el cavaller Jordi va ser molt llarga, però finalment va aconseguir ferir a la bèstia sota l'ala esquerra, on tenia el cor, matant-la. Es diu que, de la sang vessada per la fantàstica fera, va brollar una rosa.
