L'emperadriu Matilde d'Alemanya, esposa de l'emperador Enric, va ser acusada per uns cortesans de mantenir relacions amb un altre cavaller. Això comportava la deshonra del país i un càstig rigorosíssim.
La justícia va decidir sotmetre-la a un "judici de Déu" i va fixar el termini d'un any i un dia per veure si apareixia algun cavaller que defensés en torneig l'honor de la dama. Si ningú demostrava l'innocència, seria cremada a la plaça per perjura i dona dolenta.
No va haver ànima vivent, a part del seu joglar, que l'ajudés, sortint aquest a córrer món per a pregonar el cas de la dama, fins a arribar a Barcelona.
El comte Berenguer estava a la finestra i li va escoltar, i tan aviat el joglar va acabar la cançó, va llençar a la plaça una gorra amb una unça d'or que va caure als peus del joglar. Aquest va veure que venia del palau i que, per ésser d'or devia pertànyer a algú important.
El comte li esperava. Ja solament faltava un mes i un dia per a complir-se l'any. Al matí al trencar a l'alba, el comte va partir amb el joglar. A tot galop van arribar just a la vigília del dia assenyalat, i després de moltes peripècies va arribar el moment del combat.
Combatien dos cavallers contra ell, els acusadors, frescs i descansats, al contrari que el comte. En el primer embat, un cavaller va posar la llança contra el pit del comte i se li va trencar en mil trossos. L'altre acusador va fugir, i aquell va confessar que l'acusació era falsa: Matilde era innocent.
La foguera, ja encesa, va ser apagada i l'emperadriu deslligada del pal. El comte es va anar al seu hostal i després va tornar a Barcelona.
Tot el poble ho va celebrar i l'emperador va demanar referències d'aquell cavaller que amb tanta gallardia l'havia defensat. Va anar a l'hostal, però el comte ja no estava.
L'emperadriu li va dir (ella ja havia pogut parlar anteriorment amb el comte, disfressat de frare) que era el comte de Barcelona.
L'emperador va decidir visitar-lo amb tota la cort per agrair i reconèixer la gesta del comte per defensar l'honor de l'emperadriu Matilde.
Van venir a Barcelona, i el comte per a obsequiar-los va fer preparar una taula de més de tres llegües de llarg, des del peu del Turó de Montcada fins a la muralla de la ciutat, repleta de menjars delicats, carns de ploma, dolços i bons vins. Tots van tenir dret a menjar, nobles, cavallers, gent del poble, etc. L'emperador d'Alemanya es van dur un grat record.
