5 de Desembre de 2021   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Origen de les Vegueries

Tot el territori sota jurisdicció de la figura del veguer es va qualificar amb el nom de vegueria. El nombre de vegueries va anar augmentant fins a consolidar-se en tot el principat català com demarcació bàsica de l'administració territorial.

A la fi del segle XII, el nombre de vegueries era de 10, augmentant fins al segle XIV, quan en temps de Jaume II de Catalunya-Aragó estava dividit en les vegueries de:
  • Tortosa
  • Camp de Tarragona
  • Montblanc
  • Barcelona (amb la sotsvegueria del Vallès)
  • Osona
  • Berguedà (amb la sotsvegueria del veguer de Manresa)
  • Bages (amb la sotsvegueria del Moianés)
  • Vilafranca del Penedès (amb la sotsvegueria d'Igualada)
  • Girona
  • Besalú
  • Campodron
  • La Ral
  • Ripollès
  • Tàrrega
  • Lleida (amb la sotsvegueria de Balaguer)
  • Cervera (amb les sotsvegueries d'Agramunt i Prats del Rei)
  • Ribagorça
  • Pallars
  • Camarasa
  • Rosselló (amb la sotsvegueria de Vallespir)
  • Conflent (amb la sotsvegueria de Capcir)
  • Cerdanya (amb les sotsvegueries de Ribes i Baridà)
Durant el segle XVI van aparèixer a més les vegueries de:
  • Urgell
  • Balaguer
  • Agramunt
  • Lluçanès
Mapa de 1703
Mapa francès de 1703 que contempla la divisió del Principat de Catalunya en vegueries
i reprodueix el plànol de 12 places fortes.



Al segle XVII, amb el Tractat dels Pirineus (1659), la Cerdanya es va dividir entre les monarquies francesa i hispànica, perdent llavors la part de l'Alta Cerdanya que pertanyia a la vegueria de Puigcerdà.

Les vegueries van sorgir igualment en la Occitània, sent la Fenolleda una vegueria depenent de Carcasona.

L'unió de Catalunya i Aragó no va produir ni una fusió orgànica ni una centralizació administrativa, actuant els mandataris aragonesos i catalans per separat segons la demarcació territorial de cadascun. A Mallorca, les demarcacions tampoc van prendre mai el nom de vegueries.