El monestir de Santa Maria de Vallbona, el més important de la branca femenina cistercenc a Catalunya, amb una continuïtat de vida religiosa de més de vuit segles, es troba a la part meridional de la comarca de l'Urgell, i prop de la Conca de Barberà, en terres de l'arxidiòcesi de Tarragona des de la seva formació, fet que ho vincula encara més als monestirs germans de Poblet i de Santes Creus.
El conjunt arquitectònic, construït i reformat en èpoques molt diverses, posseeix una grandesa i sumptuositat que ho diferencien de la majoria dels monestirs cistercencs femenins.
Sepulcre al Monestir de Vallbona
L'Església abacial, construïda en gran part als segles XIII i XIV, és un bon exemple d'estil de transició del romànic al gòtic. La planta és de creu llatina, d'una sola nau molt allargada, amb tres absis rectangulars a llevant (amb ornamentació escultòrica de tipus burlesc de principis del segle XIII), que s'obren al creuer.
A l'interior de l'Església es troben làpides sepulcrals d'abadesses del monestir. Al presbiteri destaquen els bells sepulcres de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaime I (morta al 1.251) i de la filla d'ambdós, Sancha d'Aragó.
Monestir de Vallbona de les Monges
