L'acord al qual van arribar dimecres el PSOE i els partits catalans que negocien el nou estatut al Congrés significarà la desaparició de les diputacions provincials un cop el Parlament hagi creat per llei les set vegueries previstes.

Així, el títol tercer del nou estatut, el de les institucions, defineix la vegueria com «l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local» i amb personalitat jurídica pròpia. La vegueria serà també la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització dels seus serveis.

L'Estatut també atorga a la vegueria, com a govern local, «autonomia per a la gestió dels seus interessos». El govern i l'administració autònoma de la vegueria correspondran al consell de la vegueria, format pel president i pels consellers de vegueria. El president serà escollit pels consellers de vegueria entre els seus membres. Són aquests consells de vegueria els que substituiran les diputacions.

La creació, la modificació i la supressió de les vegueries es regularà per llei des del Parlament, que podrà crear totes les que consideri necessàries, sense que hagin de coincidir amb els actuals límits provincials. És a dir, dins d'una vegueria hi podrà haver les parts provincials que siguin, perquè les quatre províncies actuals quedaran només com a circumscripció electoral. En tot cas, si la Generalitat volgués alterar els límits provincials per tal que coincideixin amb les noves vegueries, caldrà que es modifiquin per llei orgànica de l'Estat, ja que l'alteració dels límits s'ha de fer respectant l'article 141.1 de la Constitució, aspecte introduït pel PSOE.

Respecte a la proposta d'Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre, hi ha hagut una altra modificació en la negociació al Congrés, ja que el PSOE ha limitat al «desenvolupament» del règim jurídic de les vegueries la competència del Parlament català, mentre que l'«establiment» d'aquesta regulació quedarà en mans de la llei de bases de règim local estatal, aspecte criticat per ERC, que ho troba un «error històric».
En canvi, CiU i ICV hi treuen importància argumentant que la Generalitat tindrà competència exclusiva en l'organització territorial de Catalunya i en les administracions públiques catalanes, segons preveuen els articles 150 i 151 dins del títol de competències, que s'ha de negociar aquesta setmana que ve al Congrés.
Però el PSOE ha esmenat els articles i en el cas de l'organització territorial planteja la competència compartida.

Font: Vilaweb - Tian Riba