Després de la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, amb les eleccions del 12 de març de 1931, es va instaurar la Segona República Espanyola amb un important triomf republicà-socialista.

Malgrat el Decret de Nova Planta de 1716 que va abolir l'autonomia de Catalunya i va establir noves demarcacions territorials, i malgrat també de les successives divisions del territori durant el segle XIX, el concepte de vegueria va sobreviure en la ment i llenguatge popular.

Així, a l'octubre de 1931 la Generalitat va crear un gabinet d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb l'únic objectiu de trencar amb l'antiga divisió provincial. Es va elaborar una important enquesta per tots els ajuntaments del principat per recollir informació sobre les comarques a les quals creien que pertanyien, comprats als quals solien acudir, etc. Finalment es va presentar un projecte que dividia Catalunya en 32 demarcacions, però que suposava una elevada despesa administrativa, proposant-se llavors unes demarcacions intermèdies anomenades vegueries, que Antoni Rovira i Virgili havia proposat.

El 12 d'octubre de 1932 es va aprovar un nou projecte que dividia Catalunya en 38 comarques i 9 vegueries.

El projecte no va arribar a aplicar-se ja que al 1934 es va produir la repressió de l'alçament dels catalans contra la política de govern, en la qual es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i es va empresonar al govern de Lluís Companys.

Després del triomf a les eleccions de febrer de 1936 dels partits d'esquerres, es va restablir novament la Generalitat i es va reprendre de nou el projecte de divisió territorial de 1931 amb algun petit canvi, com la substitució de la denominació de vegueria per la de regió (únicament fins al 1937).

Efectivament, el 27 d'agost de 1936, el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el "conseller" d'economia Josep Tarradellas signaven el decret que dividia Catalunya en 9 regions i 38 comarques.

Al juliol del mateix any va començar la Guerra Civil, fins que va finalitzar al 1939, l'administració catalana va respondre a la divisió en comarques i vegueries.

El final de la Guerra Civil, entre gener i març de 1939, amb la victòria del general Franco, va portar a Catalunya una repressió extraordinàriament severa. L'abolició de la Generalitat, la supressió del Concert Econòmic i la prohibició de l'ús públic del català. Així mateix, es va implantar de nou el sistema de províncies de 1833, anul·lant la divisió de vegueries i comarques.



Divisió en vegueries de 1.936