Nombrosos rius recorren l'espai físic català, l'Ebre, el Segre, el Ter, el Llobregat, el Fluvià, el Francolí,... amb nombrosos afluents com la Noguera Ribagorzana, la Noguera Pallaresa i molts altres. Aquests corrents han modelat el paisatge del país i han influït decisivament en la personalitat de les seves gents, convertint-se en l'eix vertebrador de la seva història. Els rius han actuat com vehicles d'unió però també com obstacles que impedien la trobada.

Per a salvar aquests obstacles, des dels primers temps històrics hi ha constància de ponts a Catalunya.



Una de les primeres coses que crida l'atenció al viatger que s'endinsa per les comarques catalanes és la gran quantitat de ponts que creuen els nostres rius. Només de ponts nomenats del "diable" existeixen més de vuitanta per tota la geografia catalana (el país amb la densitat més alta).

Humils passarel·les de fusta, superbes mostres d'enginyeria contemporània, ponts més modests suportant el modern tràfic automobilístic i petris monuments medievals creuen i tornen a creuar els grans i petits corrents de Catalunya i els múltiples barrancs i rierols del territori per a comunicar a les seves gents.

La geografia d'aquestes terres i el caràcter dels seus rius fa necessària l'existència de nombrosos ponts per a facilitar l'accés als pobles, llogarets i viles del país. En qualsevol lloc de la nostra geografia es fa palesa aquesta especial interrelació entre la terra i els seus ponts.