El creixent interès pel patrimoni medieval s'ha estès no només a edificis religiosos sinó també als civils i militars. En aquest panorama cap esmentar l'important valor dels ponts medievals, des de molt diversos punts de vista: arquitectònic, històric, econòmic, simbòlic i per descomptat, estètic.

Molts d'aquells ponts construïts durant els segles medievals han perdut la seva utilitat primitiva, però segueixen sent una sorpresa visual de primer ordre per a qui es topa amb ells, sobretot si (com sol succeir) es troben en bells paratges rurals.

Al llarg dels segles romànics i amb el renéixer de la mobilitat de gents i mercaderies d'uns llocs a uns altres, al que no és aliè el tràfec de pelegrins es va fer necessària la construcció de nous ponts o de la reconstrucció dels que perduraven d'origen romà.

Existeixen característiques comunes dels ponts medievals d'aquests segles i els que es van anar erigint posteriorment al llarg de l'Edat Mitjana fins l'arribada del Renaixement.

La majoria té un nombre d'ulls o arcs imparell de tal manera que els laterals són els més petits creixent en diàmetre fins al central que és el major i coincideix amb el punt de major cabal del riu que travessen. Aquesta disposició d'arcs creixent cap a la meitat genera un perfil a dos vessants amb el característic "llom d'ase".

Els arcs dels ponts medievals poden ser de mig punt (en època romànica i al final de l'Edat Mitjana quan es torna a imposar l'arc semicircular amb motiu dels nous aires renaixentistes) o lleugerament apuntats en els segles gòtics.



Aquests donen suport sobre mascles prismàtics que poden dur per damunt un arc de descàrrega. Adossats es van col·locar tallamars de planta angular orientats aigües dalt per a dividir el corrent i alleujar la pressió exercida.

Aquests ponts tenien muralleta i sovint es construïen torres en l'eix del pont o a la seva entrada. Aquestes construccions permetien tenir soldats que controlaven l'accés bé amb motius defensius o de cobrament de peatges i duanes.