La funció de la torre, a més de la de vigilància del territori i de l'evident defensa de la fortalesa, es convertia també en l'últim bastió de resistència en cas que l'enemic aconseguís traspassar la muralla.

Disposava, a més de magatzems i fins i tot masmorres en el pis més baix, d'estades o estances per al senyor i els seus servents, contant en molts casos amb una latrina embeguda en el mur que desembocava a un pou cec o a la fossa.

Les obertures i finestres eren molt estretes i situades a considerable alçada per tal d'impedir l'entrada de les fletxes en cas d'atac. Així mateix en els pisos superiors existien sageteres o espitlleres que permetien llançar fletxes a l'exterior (posteriorment aquestes espitlleres incorporaven un buit circular per a disposar canons, anomenant-se llavors canyoneres o troneres).

Sota els merlets es construïen en ocasions voladissos de fusta a modus de balconades anomenades cadafals. Aquests permetien un millor angle de tir i, mitjançant forats en el sòl dels mateixos, llançar pedres i objectes sobre l'atacant. Per a minimitzar la fragilitat dels cadafals, sovint es construïen de pedra (matacans o lladroneres).
Molts d'aquests elements de defensa estan presents també en multitud de cases del territori.


Alguns tipus d'espitlleres i torre amb matacà